L’organista titular de la Sagrada Família de Barcelona, Juan de la Rubia (la Vall d’Uixò, la Plana Baixa, 1982), va estrenar aquest divendres l’orgue Cavaillé-Coll que s’ha instal·lat restaurat a la cripta de la basílica, al costat d’on reposa Antoni Gaudí. L’instrument es va beneir en una missa celebrada amb motiu de la festa de Sant Josep i després l’organista va oferir un concert de mitja hora acompanyat del Cor Francesc Valls i del seu director, Pere Lluís Biosca. Durant el concert es van interpretar peces de Bach, Eugène Gigout, César Frank, Gabriel Fauré i Arvo Pärt. Es volien mostrar així les diferents facetes i timbres de l’instrument, l’únic de la marca Cavaillé-Coll que es conserva a Catalunya. L’orgue data del 1896 i s’ha recuperat gràcies a una donació després d’estar en desús a l’església del Col·legi del Sagrat Cor del carrer Diputació de la capital catalana, on havia treballat l’arquitecte.
El bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, acompanyat d’altres mossens, entre ells el rector de la basílica, Josep Maria Turull, va dur a terme un ritual per beneir l’instrument. Va pronunciar sis invocacions, a les quals l’organista va respondre improvisant melodies amb l’instrument, cadascuna amb un so i caràcter diferent. Amb tot, es va oferir «un diàleg entre la paraula i la música», segons va dir De la Rubia. Aquest ritual és el que es duu a terme sempre que s’inaugura un orgue en una església, tal com va explicar l’organista.
Després es va celebrar una missa, també dirigida per Gordo, i finalment va estar el torn del concert. Derivat de les restriccions d’aforament per la pandèmia només van poder assistir al recital les 40 persones que han contribuït amb les donacions per restaurar l’instrument. Una restauració que ha costat 178.000€, més de la meitat dels quals s’han recollit amb una campanya de mecenatge.
Durant el concert es va interpretar una peça per a cor i orgue de Bach, a qui de la Rubia considera «el pare dels organistes». I també altres dels francesos Eugène Gigout o Gabriel Fauré, un fragment de Tres corals per orgue, de César Frank, i el Salve Regina, d’Arvo Pärt.
A banda de l’ús litúrgic, la Sagrada Família també en farà un ús cultural, amb concerts, i pedagògic, en col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Juan de la Rubia
Juan de la Rubia va començar els estudis musicals a la Vall d’Uixò amb el seu pare i amb Ricardo Pitarch. Posteriorment, es va formar com a organista, pianista i clavecinista a València i a Barcelona. A la Universität der Künste de Berlín i al Conservatoire National de Toulouse va estudiar orgue i improvisació. Durant la seva formació, va arribar a aconseguir fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitat. Entre els seus professors hi ha Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent.
Des del 2005, és professor de l’ESMUC i organista de la Sagrada Família. A més, té una intensa activitat com a concertista dins i fora de l’Estat espanol. Ha enregistrat huit discos, entre els quals hi ha el titulat Bach -enregistrat al Monestir de Poblet- i un dedicat a Antonio de Cabezón, enregistrat a L’auditori de Barcelona amb el claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona.
Aristide Cavaillé-Coll
Aristide Cavaillé-Coll va ser un constructor d’orgues excepcional nascut a Montpeller (Llenguadoc) el 1811. Ell i el seu germà Vincent eren la quarta generació d’una família de fabricants d’aquests instruments. Van aprendre l’ofici molt prompte del seu pare Dominique-Hyacinthe i es van establir a Tolosa del Llenguadoc.
El 1830, Aristide, que continuava estudiant matemàtiques, va inventar, en col·laboració amb el seu germà i el seu pare, un instrument de canya i teclat anomenat poïkilorgue, que va tocar Giachino Rossini durant la representació de l’òpera Robert le Diable, de Meyerbeer, a Tolosa.
El 1833, la família es va traslladar a París, on Aristide es va donar a conèixer guanyant el concurs obert per a la construcció d’un gram orgue a l’abadia de Saint Denis. Aquest instrument colossal inclou el geni del factor jove: ús de la palanca Barker per alleujar el joc de l’organista, jocs harmònic, pressions expressives múltiples i diferents plans sonors que componen un potent tutti. Aquest innovador òrgan, acabat el 1841, va marcar el punt de partida d’una important carrera.
Amb l’ajut del seu pare i del seu germà, posteriorment va construir els òrgans de les esglésies més importants de la ciutat del Sena i d’arreu de França. També va dur a terme molts òrgans per a altres països. Va produir uns cinc-cents instruments de totes les mides.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
