Al País Valencià hi ha més de 2.000 persones que practiquen amb regularitat les muixerangues. Però, d’on són les colles amb què disfrutem per places i carrers arreu del territori? La Renaixença de les muixerangues es produeix entre finals del s. XX i principis del s. XXI, gaudint del període més dolç a partir de 2011, any en què la Mare de Déu d’Algemesí és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que té entre les seues expressions culturals més reconegudes la participació de les muixerangues d’Algemesí. Però, quin és el mural muixeranguer complet de l’Horta de València i de la Ribera del Xúquer?
Pel que fa a les dues comarques riberenques, en primer lloc hem de detindre’ns en la capital muixeranguera situada en la Ribera Alta. Conegut com el kilòmetre cero d’aquesta tradició, Algemesí ha mantingut viva la tradició des de la primera meitat del segle XVIII i ben coneguda és ja la singularitat de la seua Mare de Déu de la Salut. La localitat compta amb dues colles muixerangueres que es consideren hereves de la tradició documentada des del 1773: la Muixeranga d’Algemesí i la Nova Muixeranga d’Algemesí. La seua Trobada conjunta aquest any ha assolit la XX edició i amb indumentària arlequinada, la primera llueix blava, blanca i roja, mentre que la Nova Muixeranga va adoptar el color verd en compte del blau.
La Muixeranga d’Algemesí, amb vora 500 socis és la colla més nombrosa i conserva de fa més temps la major part de les figures que basteixen les altres colles muixerangueres com per exemple la Morera, la Tomasina, la Torreta o l’Alta de sis. En les seues actuacions es pot identificar una tècnica centenària que la dota d’una singularitat especial pel fet de semblar més arcaica. També la seua autenticitat rau en un grapat de particularitats que es poden observar durant les tres processons que realitzen en les festes de la Mare de Déu de la Salut i que recollirem en altra entrega. Foren la primera colla que va realitzar una figura de sis alçades i s’ha pogut contemplar com en els últims tres anys ha experimentat una modernització notable entre d’altres aspectes per realitzar diverses eixides anuals per a actuar en altres localitats valencianes. Va participar des del primer moment com a colla amfitriona en la formació de la Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM) de la qual forma part en qualitat de colla de sis i com a colla tradicional.
La segona colla nascuda al bell mig muixeranguer, la Nova Muixeranga d’Algemesí, es crea el 1998 amb la finalitat de reivindicar la participació de la dona en la muixeranga. Des del mateix any de creació participaren en les processons de setembre, veient-se per primera vegada dos balls muixeranguers. LaNova, que actualment compta amb al voltant de 300 membres, sent la segona colla més nombrosa del territori valencià, ha aconseguit en solitari posseir dues figures de sis alçades al seu repertori així com acostumar-nos a veure el pilar Aixecat de 5. Tècnicament és una colla molt treballada i ha assolit en solitari també i en diverses ocasions La Dolçaina, una figura de sis alçades i de collita pròpia. Forma part de la FCM, a l’igual que la Muixeranga d’Algemesí, com a colla de sis.
Altra colla considerada tradicional és Els Negrets de l’Alcúdia, constituïda com a associació el 1984. Les primeres notícies del ball de la mogigange a aquesta localitat riberenca daten del 1767 i encara avui perdura el que és conegut com el Ball del Pobret o la Campana. El mot de negrets els ve donat per la caracterització adoptada al pintar-se la cara de negre i que els dotava del toc burlesc que adés més que ara es solia aportar a les processons. Vesteixen amb brusa i pantalons blancs ratllats de verd, faixa blanca i diadema rodona revestida de tela blanca. Cada any a l’entrà i a la processó de la Mare de Déu de l’Oreto realitzen el ball i la figura humana de tres alçades acompanyats per tabal i dolçaina. A banda de participar en aquesta festa patronal també acudeixen a trobades muixerangueres i alcen figures en diferents localitats. Tot i que no és una colla molt nombrosa, anys enrere aconseguiren alçar diverses muixerangues de cinc alçades. Actualment exhibeixen figures del repertori algemesinenc de menys alçades o alguna pròpia com La Roscana, de quatre alçades.
A Sueca, documentades les Mojigangas des del 1798, fou al 2005 quan es creà a la Ribera Baixa el que coneguem com Muixeranga de Sueca. Al caliu del Casal Jaume I, el Nadal d’aquell any va nàixer amb la finalitat de fomentar la identitat cultural valenciana i de recuperar la vella tradició de la localitat. Amb pantalons blancs, faixa negra i camisa roja tenen consolidat un ampli repertori de tres i quatre alçades. Participen en trobades d’arreu del país així com al seu propi poble en la processó de la Mare de Déu de Sales, al Nadal per celebrar la data de creació de la colla o al 9 d’octubre a casa de Joan Fuster. Són colla fundadora de la la FCM i formen part d’ella com a colla de quatre.
Al febrer del 2007 feia aparició la primera muixeranga de l’Horta de València, la Muixeranga de València, a les carnestoltes del barri de Benimaclet. Després d’una davallada, al setembre del 2008 ressorgia al barri de Sant Marcel·lí el que ha tingut continuïtat fins al dia d’avui. És una colla menuda, amb al voltant d’una vintena d’integrants encara que sovint reben gent d’altres colles. Solen realitzar figures de 3 o quatre alçades i vesteixen de blanc amb faixa negra.
Quatre anys després, al 2011, feia la seua primera actuació en la Baixada de la Mare de Déu la, Muixeranga de Cullera. La seua indumentària és pantaló blanc, camisa roja i faixa negra. És una colla que ha experimentat un creixement quantitatiu i qualitatiu sostingut que els ha portat a consolidar el repertori de quatre alçades amb garanties. Aquesta consolidació s’ha vist reflectida també en l’afiançament de la seua Trobada de Muixerangues que aquest passat 2019 va celebrar la seua tercera edició.
Tornant al cap i casal, el 2015 actuava per primera vegada a la Trobada d’Escoles en Valencià, la Jove Muixeranga de València. Amb pantaló i faixa negres i camisa taronja, La Jove ha experimentat un creixement constant que l’ha portat a comptar amb al voltant de 100 membres. El seu repertori és ampli en figures de quatre alçades però també aconsegueixen amb regularitat realitzar l’Alta Clàssica, l’Alta de Cinc o la Sénia. És per això que forma part de la FCM com a colla de cinc. La colla de Benimaclet és molt activa tant pel que fa a les actuacions com pel que fa a la part social i aquest any ha celebrat la seua primera trobada.
A l’Horta Sud, la Muixeranga la Torrentina es formava al 2015. Vestint amb pantaló blanc, faixa negra i camisa taronja i blava, realitza amb solvència figures de tres i quatre alçades. Entre elles destaquen de collita pròpia la Carrossa de quatre alçadeso la Carxofa, que inspirada en la Campana dels Negrets de l’Alcúdia culmina amb un pinet net caminat de tres alçades. També ballen l’antic i famós Ball de Torrent, i la seua trobada, el Torrent de Muixerangues, amb la seua cinquena edició és ja una data consolidada en el calendari muixeranguer.
Un any després la Ribera Alta acollia la formació d’una nova muixeranga a Alginet. La Muixeranga d’Alginet, que actua amb pantaló blanc, faixa roja i camisa blava, també forma part de la FCM com a colla de 4 i fundadora. Compta amb seu social pròpia i tan sols en tres anys de vida ha aconseguit realitzar una Alta de Cinc en la seua primera Trobada, encara que el repertori que acostumen a mostrar és de tres i quatre alçades.
Per últim, al 2017 es creava la Muixeranga de Guadassuar, coneguda també com la Carabassota. Probablement és la colla amb la mitjana d’edat més jove i pot reunir al voltant de 40 membres. Encara que no han organitzat cap trobada amb altres colle a la localitat s si que tenen per tradició participar en la cavalcada de la Repartició de la carn, d’unes quatre hores, la qual es considerada la festa gran de la colla. Realitza figures de tres i quatre alçades i forma part de la FCM com a colla en formació.
Com veiem, el mural muixeranguer està viu. Continuen creant-se colles a les comarques de l’Horta o la Ribera però també a les comarques centrals o a la província d’Alacant. Això evidencia que aquesta tradició tan nostrada camina, probablement, per un llarg camí.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
