L’exposició London Calling. Art britànic hui reuneix el treball recent d’una vintena d’artistes britànics de diferents generacions per als quals la ciutat de Londres ha jugat un paper molt important en la seua trajectòria artística.
La mostra fa una radiografia de la creació més contemporània mitjançant obres de creadors vius nascuts entre 1937 i 1978: David Hockney, Michael Craig-Martin, Phyllida Barlow, Sean Scully, Richard Deacon, Tony Cragg, Antony Gormley, Anish Kapoor, Cornelia Parker, Julian Opie, Grayson Perry, Yinka Shonibare, Jake i Dinos Chapman, Rachel Whiteread, Damien Hirst, Mat Collishaw, Rachel Howard, Jason Martin, Annie Morris i Idris Khan.
El recorregut per la sala segueix l’ordre cronològic de naixement d’aquests artistes, començant pel més veterà, David Hockney, fins al més jove, Idris Khan. L’ampli ventall permet contemplar tècniques tan variades com la pintura, l’escultura, el dibuix, la ceràmica, la fotografia, el vídeo, els tapissos, les instal·lacions o la creació digital, i lús d’una gran quantitat de materials com ara cartó, tela, llenç, paper, ciment, PVC, acer, bronze, vinil, marbre, cuir, pedra, alumini, cera, plàstic, silicona, plata, formigó o cristall.
La selecció descobreix com s’aborden des de l’art britànic actual temes tan diversos com la vida quotidiana, el confinament derivat de la pandèmia, l’exploració de l’ésser humà, el paisatge, la política, la religió, la història de l’art, la literatura, la música, el gènere, la violència, la maternitat, la fertilitat, la feminitat, la identitat, el comerç, la raça, la llar o la relació entre la vida i la mort.
Al voltant de Londres
El 1959, la Tate Gallery va organitzar una exposició titulada New American Painting, que va provocar que el crític d’art Lawrence Alloway diguera que «cap altre país del món podria muntar una exposició de pintures de la postguerra que igualara aquesta». De la mateixa manera, assenyalen els responsables, «podríem dir ara, en parlar de l’escena artística londinenca, que cap altra ciutat pot presentar una exposició que incloga la quantitat i qualitat dels artistes presents a London Calling. Art britànic hui».
La ciutat de Londres va iniciar en els anys seixanta una transformació econòmica i social que l’ha convertida en una de les indiscutibles capitals de l’art contemporani. Una escena artística conformada per innombrables galeries d’art, per museus o institucions del nivell de la Tate, la Royal Academy of Arts o la Serpentine Gallery, o per escoles d’art de gran prestigi, que va il·luminar una revolució en l’art amb moviments com la nova escultura britànica o els Young British Artists (YBA).
Els creadors reunits a la Fundació Bancaixa han estat d’alguna manera influïts per Londres, «bé perquè hi van acudir durant la seua formació o bé perquè s’hi van traslladar per ser a prop de les grans galeries i museus». També alguns van abandonar la ciutat en cerca de nous horitzons artístics. Però tots han contribuït a situar Londres «en l’avantguarda artística a la manera de Florència en el Renaixement, París amb l’impressionisme o Nova York en la segona meitat del segle XX».
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
