Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Un total de 111.064 persones van visitar les exposicions i activitats programades per l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) fins al 21 de desembre del 2021, la qual cosa suposa un increment del 33% respecte a l’any anterior. L’IVAM Centre Julio González, a València, ha comptabilitzat 104.777 assistents, mentre que l’IVAM Centre d’Art Alcoi n’ha rebut 6.287.
La fi de les restriccions de mobilitat, l’augment del turisme i l’avanç en el procés de vacunació són els factors fonamentals d’aquest augment en la xifra de visitants, que inicia «una optimista senda de recuperació», assenyalen els responsables del museu.
Les xifres del segon any afectat per la pandèmia també confirmen una modificació en el perfil dels usuaris. D’una banda, tenint en compte l’origen geogràfic, s’ha invertit la tendència de temporades anteriors en les quals la major part dels visitants eren estrangers.
El 2021 un 62% del públic del museu ha sigut procedent de l’Estat, enfront de només un 37% de turistes d’Holanda, França, Itàlia, Alemanya i Bèlgica. Els visitants procedents del País Valencià es van situar en un 87% del total del públic estatal, confirmant la fidelització de la població local. Com la majoria de les institucions culturals en aquesta crisi sanitària, les xarxes socials i les activitats digitals de l’IVAM han resultat un aliat indispensable en la connexió amb el públic de proximitat. En aquest sentit, s’ha registrat un increment considerable dels visitants virtuals amb 752.285 visites a la web del museu.
Així mateix, una altra característica destacable del 2021 és el rejoveniment dels assistents, ja que s’ha observat una gran afluència de joves i adolescents, així com de públic familiar, especialment en exposicions com ara Un exercici de violència, Guillermo Ros i Els exilis de Renau. Les dades confirmen que la mitjana d’edat dels visitants ha descendit dels 40 a 50 anys a una franja més jove, de 18 a 35 anys.
En aquesta «nova realitat», l’IVAM ha impulsat el retorn de les visites físiques amb l’objectiu de restablir els vincles perduts, sense deixar de banda els recursos tecnològics per arribar a més sectors de públics i llocs.
Aquesta aposta per la tornada de la presencialitat ha sigut especialment notable en les activitats educatives en les quals han participat un total d’1.197 centres del País Valencià, amb quasi 10.000 estudiants de totes les edats a partir de 5 anys. Els caps de setmana s’ha mantingut l’oferta de visites comentades a les exposicions i els tallers familiars, sense oblidar les accions específiques que s’han organitzat relacionades amb les exposicions, detallen.
Un milió d’euros per a compres responsables
En la línia estratègica de potenciar compres responsables, el museu ha destinat més d’un milió d’euros l’any 2021 per adquirir obres d’art complint procediments que integren aspectes socials, ètics i ambientals en tot el cicle contractual. Es tracta d’un total de 40 peces de 22 artistes (16 dones, 2 gènere no binari i 4 homes) que responen una sèrie de línies que acompanyen els eixos del museu per als pròxims anys. Entre aquestes, abordar les exclusions, que no són només de gènere, sinó també de raça i classe; apostar per l’entorn local, i establir diàlegs amb altres contextos. S’ha potenciat la política de compres de proximitat i incorporat criteris socials en la contractació.
Com a novetat, enguany el museu ha engegat un Pla Director d’Inversions per al qual van ser consultades més de 250 persones entre actors del barri, del món de l’art, treballadors de l’IVAM i visitants.
S’ha començat a executar la primera fase, que passa per la remodelació de la cafeteria i restaurant, la recuperació de la botiga-llibreria, la recuperació del hall com a espai de trobada i la incorporació de 600 metres quadrats al desenvolupament de programes públics. També començarà a incorporar-se una part de les terrasses, amb vistes a Ciutat Vella.
Durant el 2022 continuaran aquestes reformes en les quals preval «la necessitat d’adaptar l’edifici des del punt de vista de l’accessibilitat universal i la sostenibilitat», conclouen.
