Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
LaCasaCalba torna a encetar la temporada de festivals d’hivern amb un clàssic, l’HOSTES, que en l’onzena edició continua apostant per tot un ventall d’estils musicals en format reduït i tranquil de la mà de formacions de primer nivell. Set setmanes al Teatre del Raval de Gandia (la Safor), on s’alternaran propostes musicals que van del jazz al rock passant pel pop, folk o la música clàssica, a més d’un espai per a teatre familiar.
Com ja es va anunciar, el cap de cartell és el polifacètic artista Pau Riba, qui presentarà una revisió de Dioptria, disc mític del rock nacional, 50 anys després de la seua publicació. Un doble àlbum que aplega rock àcid, folk passat de voltes, ritmanblús i deliris tròpic-mediterranis com si estiguera abduït pel Tropicalisme brasiler d’aquells anys. La seua actuació estava prevista per al passat dissabte 15 de gener, però va ser ajornada després que l’artista donara positiu per COVID-19. En principi, serà ell, acompanyat per De Mortimers, qui tancarà el Festival.
D’aquesta manera, Pedro Burruezo i el grup Nur Camerata estrenaran el festival (22 gener) amb Al-Majnún, la petjada andalusina (Satélite K). Un compendi de peces inspirades en el món d’Al-Andalus i també algunes cançons tradicionals andalusines. Burruezo i la seua cohort d’excel·lents músics ens transporten a un món imaginari entre Orient i Occident, entre el passat i el futur, entre la tradició i la transgressió.
El següent a visitar el Teatre serà el grup valencià Versonautas (29 gener), format per Ana Sanahuja i Roqui Albero, que presentaran Astre Blau, el seu primer àlbum discogràfic. Els Versonautas combinen paisatges musicals i poètics per crear un estil propi que podríem anomenar «cançó parlada». Sobre l’escenari, una proposta molt personal farcida de versopsicodèlia, spoken word, electrònica i performance. El nom del grup és un regal de Jorge Drexler, que també va col·laborar en la gravació del disc junt amb altres autors com ara Sílvia Pérez Cruz.
Ramon Godes (5 febrer) hi actuarà en format quartet amb Anna Pitarch (violoncel), Michel Llorens (acordió), i Alejandro Royo (contrabaix). Godes és un compositor i guitarrista amb una llarga trajectòria professional a la seua esquena. Entre projectes propis i col·laboracions, el seu nom apareix en els crèdits de més de mig centenar de discos. Dues constants han definit al llarg dels anys la seua música: la reivindicació de les arrels mediterrànies i llatines i l’interés per la improvisació lliure i l’experimentació.
Després arribarà la proposta escènica de la companyia asturiana Luz, Micro y Punto (12 febrer). Celeste conta, amb el teatre d’ombres, històries de fantasia, aventura i amor sobre la mitologia grega: l’enlluernadora creació de l’Univers, Penélope teixint dia i nit a l’espera del seu estimat, Pegàs cavalcant els cels a la recerca de llibertat, la soledat del Minotaure tancat en el laberint, o les fletxes entremaliades del déu Eros.
La música de Daniel Lumbreras (19 febrer) és difícil de classificar. Té tints de música africana, celta, brasilera i fins i tot dels cants sufís o de la música raï. Però la base no deixa de ser un pop folk de caire occidental, ric en matisos i molt líric. Presenta Cinematic, un treball inesperat nascut de la pandèmia i inspirat en totes les pel·lícules que Daniel va veure durant els mesos de reclusió. Pel directe, el disc es transforma en un format a quatre veus completat per Marta Ortega, Mariona Fernàndez i Glòria Fernàndez, professores de cant i música i dues d’elles, directores de coral del Palau de la Música de Barcelona.
Per últim, Les Músiques del Camí és la proposta musical de Lítore Quartet (29 febrer). Quatre saxos: Jaime Estévez (soprano), Sira Pellicer (alt); Hugo Lomba (tenor) i Miquel Flores (baríton) que conviden a fer un viatge al voltant del món mitjançant obres musicals pròpies del folklore de diversos països. Lítore Quartet empra una combinació de música del segle XX i compositors actuals, en la seua majoria obres composades originalment per a quartet de saxofons. A més a més, el discurs musical és acompanyat per narracions que serveixen com a fil conductor entre les diferents peces i altres recursos extramusicals, que junts donen lloc a una performance completament original.
