Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Joan Fuster i Josep Pla són els protagonistes de les novetats d’Edicions 3i4. Per una banda, l’editorial publica Hem d’acostar-nos més a València, de Josep Pla, que recull per primera vegada, amb una selecció d’Antoni Martí Monterde, textos de l’escriptor i periodista sobre el País Valencià. Per altra banda, s’ha recuperat el llibre Diari 1952-1960, de Joan Fuster, que va ser publicat per primer vegada el 1969. L’autor reflexiona al llibre sobre temes diversos: literatura, l’art, la música, la història o el context intel·lectual del moment. L’editor de 3i4, Jan Brugueras, destaca que Pla i Fuster tenien una amistat i una «sintonia intel·lectual i política».
Brugueras explica que Pla va detectar «que els catalans ignoraven el País Valencià» i al revés, afegeix, passava el mateix. L’editor apunta que el periodista aposta per «un acostament que ha de ser antropològic perquè les dues parts s’adonen que comparteixen moltes coses, una forma de ser i de viure, així i un seguit de problemàtiques dins de l’estat espanyol».
Hem d’acostar-nos més a València està estructurat en tres blocs. El primer apartat reuneix textos sobre escriptors valencians com ara Blasco Ibáñez, Azorín, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Raimon. El segon, recull textos sobre viatges que Pla va fer al País Valencià i el tercer apartat, inclou cartes del periodista a diversos escriptors valencians com ara Joan Fuster i Carlos Esplá.
Diari 1952-1960
Brugueras explica que Fuster va publicar Diari 1952-1960 l’any 1969 com a segon volum del seu projecte d’obres completes. També va escriure un altre diari que anava de l’any 63 al 64 i que l’editorial també publicarà. Brugueras creu que és l’obra de Fuster «més paradigmàtica» pel que fa l’assaig literari.
L’editor especifica que «no és un dietari íntim o personal, sinó que és el lloc que sense les cotilles del format d’un diari o una revista, Fuster desplega el seu pensament i “assagisme”». Al llarg de 8 anys, afegeix, Fuster va reunir reflexions sobre temes molt diferents: des de crítica literària, divagacions sobre la idea intel·lectual a l’Europa del moment passant per articles sobre música i pintura, notes sobre el paisatge.
