Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La biografia Emili Gómez Nadal (1907-1993), escrita per l’assagista i activista Gustau Muñoz, es presenta aquest dijous, a les 19 hores, a l’Octubre CCC de València. L’obra forma part de la Biblioteca de l’Esquerra Nacional de la Fundació Josep Irla, que ja compta amb volums dedicats a Gonçal Castelló (1912-2003), Vicent Marco Miranda (1880-1946) i Constantí Llombart (1848-1893), entre altres obres.
En l’acte, intervindran l’autor, el president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà; la secretària general d’ERPV, Maria Pérez Company, i el president de la Fundació Irla, Joan Manuel Tresserras.
Emili Gómez Nadal
Nascut a València, va ser germà, per part paterna, de Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, destacat bibliòfil, propietari de l’editorial Sicània i la revista homònima, i president de Lo Rat-Penat; Francesc Gómez i Serrano, col·laborador d’El Camí i membre d’Acció d’Art, i Eliseu Gómez i Serrano, diputat d’Izquierda Republicana per Alacant —on era director de l’Escola Normal de Magisteri—, elegit diputat pel Front Popular en les eleccions de febrer de, 1936, i afusellat pels franquistes a la mateixa ciutat el 5 de maig del 1939.
Professor d’Història Antiga a la Universitat de València, fou col·laborador de Lluís Pericot. Va tindre un important paper en la dinamització cultural dels anys 1930, dins d’Acció Cultural Valenciana i dins de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians. Va participar en la creació de l’Agrupació Valencianista Republicana i va ser un dels signataris de les Normes de Castelló el 1932.
Es va adscriure al comunisme durant la seua estada a París i l’any 1936 es va integrar al Partit Comunista d’Espanya A l’inici de la guerra es va casar amb la bibliotecària Teresa Andrés Zamora. En concloure la Guerra Civil es va exiliar a la capital francesa, on va treballar per al Servicio de Emigración de Refugiados Españoles. Arran de la invasió de França per l’exèrcit nazi, Gómez Nadal es va encarregar de la reorganització del PCE a la zona ocupada i de l’allistament d’exiliats espanyols en les files de la resistència.
Després de la II Guerra Mundial va ser membre del comitè de redacció del Boletín de la Unión de Intelectuales Españoles en Francia (1944-1948) i del d’Independencia (1946-1947). També va ser col·laborador de Cultura y Democracia (1950).
El 1946 es va quedar vidu i posteriorment, es va tornar a casar amb Alice Sportisse, membre del Partit Comunista Francés i diputada a l’Assemblea Nacional Francesa.
Va treballar en la confecció del catàleg de la secció espanyola de la Bibliothèque Nationale, de París, per recomanació de l’historiador hispanista Marcel Bataillon i, fins al 1969, any en què es va jubilar, fou intèrpret, traductor i documentalista de la Confédération Nationale du Travail, el poderós sindicat francés.
El 1972 va publicar la seua obra El País Valencià i els altres, important assaig en el qual feia una aproximació històrica a la qüestió valenciana des del marxisme i reivindicava el ressorgiment de les petites nacionalitats europees —com Polònia o Irlanda— o peninsulars com Catalunya, País Basc, Galícia…
Quan es va jubilar es va establir a Valence d’Agen, primer en una granja, al camp, la Grande Borde; després, cap al 1979, en una casa de dues plantes, molt més còmoda, dintre del nucli urbà. En aquella petita població occitana del departament de Tarn i Garonne, va morir el 1993.
Malgrat la distància no va deixar mai de ser un referent del valencianisme d’esquerres. Els seus articles més representatius sobre la qüestió nacional van aparéixer en algunes revistes en les quals va col·laborar: «Catalunya i València» (Acció Valenciana,1931), «A l’entorn del nostre estatut: moment crític» (Avant, 1931), i «De cara al sol llevant» (Nueva Cultura, 1935).
