El diccionari és quasi cruel amb una paraula sobre la qual L’Home Brut ha alçat un castell sonor i un relat generacional: «Magre», que en la primera accepció del diccionari és «una peça de carn sense greix».
«Vos vaig fer cas; ara m’enfronte a un monstre», crida el protagonista de la cançó. L’heroi ha superat les etapes recomanades per a un futur profitós: educació secundària, grau universitari, màster, segona carrera universitària i un penúltim postgrau, aquesta vegada a compte d’un crèdit bancari. Però, després de tot, el que espera és un monstre famolenc de carn, de Magre, el nou senzill de la banda.
2020 va suposar un retorn al punt de partida per a la formació originària de Benexida (la Ribera Alta) i formada per Eneas Ribelles (veu i baix), Manel Samper (guitarra), Martín Aguirre (guitarra), Alexandre Sanjuán (bateria) i Carlos Part (teclats). Van acomiadar l’any amb Odol Hotzean, una cançó on reivindicaven les seues arrels amb un punk rock elemental i aspre. Ara li fan un gir a eixa recerca de la primera identitat, i llancen un tema gravat en directe, en una sola presa.
La idea va sorgir quan la pandèmia els va capgirar els plans. Els camins possibles eren dos: reformular el repertori, adaptant-lo al format acústic per a concerts reduïts, o esperar que escampara la tempesta. El grup, aleshores, va triar una tercera via, la d’explorar els orígens del seu so elèctric, la contundència que desplegaven amb les primeres guitarres, alliberada en cada directe i, d’altra banda, sofisticada en els seus discos: Cants de balena (Mésdemil, 2016) i Llums del nord (Primavera d’Hivern, 2019).
Magre és la segona criatura d’eixe experiment. En la lletra, la banda aprofundeix en una de les marques de la casa: metabolitzar el present en forma de conte. En aquest cas amb el mite del vampir: el jove innocent mossegat per la bèstia i condemnat a l’eternitat, mentre contempla com al seu voltant la mort avança devorant-ho tot. Eixe jove seria hui l’estudiant que cursa el tercer postgrau de la seua vida, caminant cap a la trentena sense cap perspectiva laboral de futur, instal·lat en la precarietat i estancat en una perpètua joventut per imperatiu econòmic, víctima ja de dos crisis. Magre triturat pel sistema, carn de canó.
La narració s’enfila a través de melodies sòlides i rugoses, però es desplega en matisos d’indie rock que el diferencien de l’anterior treball. En este últim punt es fa sentir la mà de Tono Hurtado, productor al capdavant de l’estudi Malamute sense el qual no s’entén el so dels discos de L’Home Brut. Hurtado aporta el segell personal, un toc de frescor pop enmig d’un vendaval de guitarres.
Gravar en temps de pandèmia
L’Home Brut volia que fora un directe i que fora ja. Per això, el procés de gravació va ser complex, a causa dels motius que assetgen hui qualsevol activitat grupal: membres de la banda confinats, assajos individuals i la necessitat última de sincronitzar-ho tot abans d’enfrontar-se a la presa única. El resultat és un torrent d’energia que remet als concerts de la banda. La realitzadora Ainhoa Muñoz (Rebelarte) va ser l’encarregada de capturar l’instant i traduir per al videoclip les vibracions de l’estudi Malamute, formant equip amb Jaume Rausell, dissenyador de llums dels concerts de Zahara o Carlos Sadness, entre d’altres. Per això, Magre és una obra que s’entén millor si estan presents tots els elements: la cruesa del so i el vídeo en viu.
El tema, a més, deixa una pregunta en l’aire: quina serà la pròxima parada del trajecte cap al futur passat de L’Home Brut? Ells només perfilen un horitzó: la primavera espera amb un nou senzill.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
