Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací

El Tribunal de Cassació de Bèlgica ordena repetir el judici per l’extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Arran del recurs de la fiscalia belga, l’alt tribunal ha demanat revisar la sentència del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que el passat 28 de desembre va rebutjar l’entrega a l’estat espanyol del jove mallorquí condemnat per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces amb. En concret, Cassació ha anul·lat la sentència pel que fa al delicte d’injúries a la corona, segons confirmen fonts de la fiscalia belga. És l’últim intent de la fiscalia belga intentar extradir el cantant.

És un revés per a Valtònyc, però no significa l’extradició immediata, sinó que s’haurà de tornar a enfrontar a un altre judici després de quatre anys lluitant contra l’euroordre.

Boye veu positiva la decisió de Cassació

Gonzalo Boye, advocat de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, veu «una bona decisió» que el Tribunal de Cassació haja ordenat repetir el judici per l’euroordre en relació amb el delicte d’injúries a la corona perquè «almenys» descarta l’entrega del cantant per enaltiment del terrorisme i amenaces.

«Els dos delictes ja queden descartats», ha dit en declaracions al programa La tarda de Catalunya Ràdio. Els advocats del cantant encara no han pogut llegir la sentència, que per ara només s’ha comunicat oralment a les parts. «Quan la tinguem, veurem a què ens enfrontem», ha dit Boye, assegurant que Valtònyc està tranquil. El lletrat ha assegurat que encara queda «molt recorregut» en el cas.

La decisió de Gant

El passat 28 de desembre el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar en segona instància l’entrega a l’estat espanyol en considerar que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica. Per acceptar una euroordre, cal que els crims siguen equiparables al país que examina la petició d’extradició, segons marca la normativa europea.

En el cas d’enaltiment del terrorisme, va dir que no existeix a la legislació belga. De fet, el Tribunal d’Apel·lació de Gant havia preguntat al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l’extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i, per això, en aquest punt va concloure que la conducta «no és punible» a Bèlgica.

Amb relació al delicte d’injúries a la corona, el tribunal de Gant assenyalava que sí que existeix una llei belga d’insults al rei, que data de 1847 i imposa penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seua aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seua legalitat. El TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.

«La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga», subratlla la sentència a l’hora de descartar l’extradició per aquest delicte. I afegeix: «Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d’expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada».

Per últim, el tribunal de Gant sosté que les amenaces «verbals» de Valtònyc no imposaven cap «condició» i que, per tant, tampoc són un delicte a Bèlgica. «En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l’execució dels mandats», conclou la sentència, confirmant la sentència en primera instància de la justícia belga.

Comparteix

Icona de pantalla completa