Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Tractat d’Almisrà, el pacte pel qual es va delimitar la frontera meridional al sud del Xúquer entre els regnes de València i Castella, signat al Camp de Mirra o el Campet, complirà 778 anys el pròxim dissabte 26 de març i, coincidint amb l’efemèride, obrirà les portes en aquest municipi de l’Alcoià el Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà, un museu històric i etnogràfic sobre aquesta important fita de la història del País Valencià, que comptarà amb distintes col·leccions de materials etnogràfics.
L’acte d’inauguració començarà a les 16.30 h davant de l’Ajuntament, des d’on els assistents es dirigiran al carrer del Raval, on està situat el Centre d’Interpretació, amb l’acompanyament del grup de dolçainers «El Terròs».
La representació del Tractat d’Almisrà
Cada 25 d’agost, des del 1976, en un ambient en què es palpa l’entusiasme, es posa en escena al Camp de Mirra un drama històric de caràcter popular compost d’un pròleg, quatre actes i un epíleg. Es tracta del Tractat d’Almisrà, una recreació de l’entrevista que es va dur a terme en aquesta localitat la primavera del 1244 entre Jaume I i l’infant de Castella, el futur Alfons X el Savi, al llarg de quatre jornades, a fi d’arribar a un acord per establir la primera frontera estable del nou regne de València. Un succés del qual es tenen notícies gràcies a la Crònica o Llibre dels fets del Conqueridor i que es va consumar en un document que –afirma José Ferrándiz, escriptor nascut en aquest municipi, en el seu llibre Data almizrano (1994)-, «es va convertir en una eixida airosa i conciliadora entre les dues corones després de superar grans tensions que van estar a prop de portar-les a guerrejar: el Tractat d’Almisrà, un èxit de la diplomàcia medieval que va garantir unes dècades de pau entre els qui van acceptar signar-lo».
Ferrándiz explica que el manuscrit no va ser descobert de casualitat fins al 1886, en la primera visita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona de l’historiador de Dénia Roc Chabàs. El 1994, amb motiu del 750 aniversari, el text actual, de Salvador Doménech, va ser revisat per la Universitat de València i ampliat per Maria Conca i Josep Guia en una escena en la qual –assenyala Romà Francès, president de l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà i actor que encarna el monarca- «Jaume I ateny una dimensió més enaltida».
En l’obra participen més de quaranta veïns del poble (de poc més de 400 habitants), grups de fora com la Colla de Dolçainers «El Terrós» de Petrer i la Colla de Campaners d’Ontinyent, i un bon grapat de persones que s’encarreguen dels aspectes tècnics. Cal destacar l’obertura musical de la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2007).
