El Museu de Belles Arts de València ha presentat aquest dijous l’exposició Josep Capuz. Escultor del classicisme modern, que es podrà veure fins al 12 de setembre. Josep Capuz Mamano (València, 1884 – Madrid, 1964) va ser precursor de la renovació de l’escultura realista de la seua època a València, i protagonista, al costat del català Josep Clarà i el palentí Victorio Macho, de la renovació escultòrica a l’estat espanyol.
Segons el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, «aquesta exposició contribueix a completar un capítol en la història de l’escultura valenciana amb l’obra de Josep Capuz i posar al servei de la ciutadania nombroses peces que han sigut restaurades per a l’ocasió».
Per la seua part, el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, ha assenyalat que «el públic tindrà l’oportunitat de visitar aquesta exposició situada al costat de la Galeria Mariano Benlliure, cosa que permetrà gaudir d’una experiència dual de dues maneres d’entendre l’escultura del segle XX».
Per a la curadora de la mostra, Helena de las Heras, «si a la fi del segle XIX la pintura espanyola va tindre el seu moment d’esplendor, durant les primeres dècades del segle XX va ser l’escultura la que va adquirir més importància. En aquest sentit, «l’obra de Capuz representa una nova i ferma baula en la reconeguda i històrica escola escultòrica valenciana i una fita en l’escultura espanyola de l’època».
L’exposició reuneix prop de 40 escultures i fotografies i 16 dibuixos que repassen les diverses tècniques i temàtiques en l’obra de Capuz, que va treballar en diferents materials com ara marbre o fusta. També va practicar la talla directa, a més de terracota, algeps, bronze.
El classicisme modern de Capuz
Al començament del segle XX, dues tendències coexisteixen en l’escultura europea. D’una banda, la renovació de la tradició figurativa en formes d’expressió i contingut que s’allunyen del model acadèmic i del realisme, i d’altra, una tendència rupturista amb els cànons de representació que es traduirà en la sèrie d’ismes coneguts com a avantguardes històriques.
La comissària ha explicat que Capuz «s’adscriu al corrent europeu del classicisme modern, el nou ideal figuratiu sorgit com a reacció davant el realisme naturalista imperant en l’escena artística. En la seua obra conflueixen el noucentisme català i el nou realisme castellà».
El recorregut expositiu segueix una línia cronològica i temàtica des de la seua etapa de formació a València, Madrid i Roma, on va fer els seus primers treballs. En el seu retorn a l’estat espanyol destaquen els retrats de Joaquim Sorolla i la seua filla, Helena Sorolla, i a més s’inclouen dues pintures, dos retrats de Josep Capuz, un fet pel seu amic Sorolla i un altre, pel pintor Josep Nogué Massó.
Continua l’exposició amb la seua etapa d’exposicions i associacions d’artistes; el binomi escultura-arquitectura, Capuz va participar al costat d’Adsuara en la façana del Cercle de Belles arts de Madrid; escultura monumental; escultura religiosa de la qual s’exhibeix un grup imaginari procedent de la Confraria Marraja de Cartagena, segons la comissària de gran rellevància. Finalitza l’exposició amb algunes peces de lliure creació dels seus últims anys.
Helena de las Heras ha destacat així mateix la importància de la col·lecció del Museu de Belles Arts de València per al reconeixement de l’obra de Capuz amb dues importants restauracions com Diana caçadora (1910) o el Bust de Pepino Benlliure, que es trobaven emmagatzemades i podran gaudir-se des d’aquest moment. De la seua relació amb el pintor Joaquim Sorolla, De las Heras ha destacat que Capuz dissenya el segell del Museu Sorolla amb el retrat de la seua dona Clotilde García del Castillo i el seu fill Joaquim.
Per a la comissària, aquesta exposició salda un deute amb l’artista, ja que «el reconeixement del mèrit artístic de Josep Capuz per part dels seus contemporanis va traspassar les nostres fronteres».
Agermana’t
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
