Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Museu de Belles Arts de València mostra fins al 6 de febrer de 2022 «Creure a través dels ulls. Pintors de la veritat en la València del segle XVII», una exposició que té com a eix vertebrador el naturalisme en la pintura religiosa i les raons que van motivar que a València aquesta opció estètica es mantinguera vigent fins a final del segle XVII. Després de l’eclosió del protestantisme, als territoris catòlics es va desencadenar una forma molt concreta de pintar i d’esculpir les imatges religioses, ja que «veure era creure i la pintura va servir com a prova de fe en tot l’arc mediterrani».
Aquest fil argumental es segueix mitjançant 44 obres pertanyents a les col·leccions del mateix museu dividides en tres àmbits de similar desenvolupament dedicats, el primer, a les arrels estilístiques del realisme barroc, i els dos restants a les seues bases conceptuals.
A més, l’exposició s’estructura en cinc seccions: la primera, «Creure a través dels ulls», introdueix l’espectador en el realisme de la pintura valenciana de natures, vives i mortes, que enganyen l’ull humà.
La segona secció, «Una certa mirada italiana», analitza les fonts del corrent naturalista en la pintura valenciana emprant tant obres de procedència italiana com còpies antigues i interpretacions d’autors com Orrente, Francesc Ribalta i Jeroni Jacint.
«De la contramaniera al realisme caravaggesc» mostra l’evolució de la pintura valenciana cap a pressupostos naturalistes de la mà d’autors com Ribalta, Espinosa o Miquel March
La quarta secció, «Relíquia i Imatge» presenta les bases conceptuals del realisme pictòric en l’art religiós vinculant-lo amb la seua funció de testimoniatge de veritat doctrinal o de fe mitjançant dues idees que se superposen: l’art com a signe i l’art com a icona.
Finalment, «Retrat i Veritat» situa l’espectador davant del naturalisme de la pintura quan aquesta es presenta a l’espectador com a veritable retrat, una fotografia de la realitat que ha de ser totalment versemblant.
«La millor producció del barroc mediterrani»
El director de la institució, Pablo González Tornel, va afirmar aquest dijous en la inauguració que l’exposició «posa a disposició del públic la millor producció del barroc mediterrani i convida el visitant a reflexionar sobre la cultura visual del segle XVII». A més, «la mostra connecta amb el món contemporani que, tot i que està tan centrat en la imatge com al segle XVII, empra codis diferents», ha afegit.
Així mateix, va declarar que «amb aquesta exposició es pretén donar inici a un tipus de mostra en què la gran solidesa científica es combine amb propostes atractives i mostrades de manera didàctica». «La personalitat d’un museu», va puntualitzar, «es construeix, en gran mesura, a través de les seues exposicions temporals».
Algunes de les obres que s’exhibeixen són Crucifixió de Sant Pere i Decapitació de Sant Pau, de Mario Minniti (1577-1640), Sant Jeroni i Sant Joan Baptista, de Josep de Ribera (1591-1652), Salvator Mundi, de Joan Sarinyena (1545-1619), Martiri de Sant Pere Màrtir, de Jeroni Jacint Espinosa (1600-1667), Sant Vicent Ferrer, de Francesc Ribalta (1565-1628) i Sant Pere Apòstol, Sant Elies i Sant Eliseu i Sant Francesc de Paula, de Miquel March (1633-1670).
