«Conversa amb els morts: El perill dels ideals» (Edicions del Sud, 2020), de l’escriptor d’Oliva, Vicent Riera i Escrivà, és una obra que invita a la reflexió. Pertany al gènere assagístic i és un compendi d’aforismes organitzats amb una estructura clàssica, és a dir, a través de cada un d’aquests aforismes i capítols breus, l’autor va endinsant-se en tota una sèrie de conceptes universals com el llenguatge, l’educació, la lògica, l’economia, la literatura, les ciències, les humanitats, els ideals polítics i un llarg etcètera.
Tot com va fer en el seu llibre anterior intitulat «Gotes de saviesa» (Edicions del Sud, 2017), Vicent Riera hi realitza una apologia de les humanitats i en la seua prosa utilitza un estil discursiu que fonamenta amb l’ús d’expressions llatines i vocables grecs; amb tot això expressa la utilitat de l’estudi de les llengües clàssiques que, a pesar d’allò que molts creuen, estan molt vives en el nostre llenguatge i constitueixen una base insubstituïble per a l’aprenentatge sintacticosemàntic, filosòfic i científic.
L’erudició de l’autor es plasma en les contínues cites clàssiques (Aristòtil, Plató, Virgili, Sèneca, Ovidi, Columel·la, Juvenal, Petroni) i en els seus coneixements enciclopèdics. Conversar amb aquests clàssics i amb els filòsofs i poetes d’èpoques posteriors, escoltant amb els nostres ulls les seues sentències i reflexions, ens enriqueix i ens ensenya a conviure amb respecte i moderació en una societat en la qual la voràgine, el soroll, la competitivitat, el materialisme i l’estrés ens han fet perdre allò que és el motor de la vida, allò que ens fa ésser humans: les relacions socials, les converses, la família, l’amistat, en definitiva: «Ubi concordia, ibi victoria» (On hi ha concòrdia, està la victòria).
El llenguatge de l’autor és clar i concís, combinat amb múltiples referències i paratextos de filòsofs, poetes, científics, escriptors i economistes. S’hi tracten temes ben actuals, del màxim interés per al lector i, aquest, pot començar a llegir per qualsevol dels 117 capítols de què consta el llibre.
L’estructura de l’obra, aparentment tancada, propicia un debat posterior, per l’actualitat dels assumptes que hi són tractats i per la crítica social, política i econòmica que planteja.
Així mateix, inclou anècdotes de la seua experiència personal, laboral i acadèmica amb les quals aconsegueix crear un vincle més íntim amb el lector i, alhora, demostrar que en la vida la «vocatio» o «àgape» (άγπη en grec, amor) resulta crucial: «Si vis, potes, quia vocatio iter homini monstrat» (Si vols pots, perquè la vocació mostra el camí a l’ésser humà), tot és qüestió de voler i estimar. En el capítol 32, mitjançant aquest concepte clàssic de l’«àgape», l’autor introdueix un fil conductor que marcarà quasi tota la seua obra: l’amor per una activitat, siga la que siga. I això, en definitiva, és el que hem de tindre en compte: cada persona ha d’elegir el seu camí a fi de fruir fent allò que realment vol fer i no deixar-se influir per la perspectiva utilitarista de les coses.
Vicent Riera, amb aquest llibre, estableix una sèrie de premisses i prepara el lector per a una reflexió profunda, tot fent que reflexione i elabore les seues pròpies conclusions.
En conclusió, es tracta d’un llibre fet per al pensament i la meditació, on veurem plasmats molts dels dubtes i preguntes que formen part de la nostra vida (dubtes sobre els quals no ens solem parar a reflexionar) i que ens pot ajudar a trobar la pau interior, tan necessària hui en dia.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
