Si hom pregunta a algun valencià qui fou Arnau de Vilanova o de què li sona, esmentarà l’hospital que du el seu nom a la ciutat de València. O potser l’estàtua enorme que hi ha dedicada a ell en altre hospital de la ciutat de València, l’Hospital Clínic.
Però amb Arnau de Vilanova ens trobem amb un personatge que podem qualificar de geni en tots els sentits: Metge (per això la seua vinculació amb els hospitals valencians), però també visionari, reformador eclesiàstic (precursor del protestantisme en molts aspectes), precursor de la psicologia i àdhuc del psiconàlisi, i segons els seus enemics, alquimista (tot i que això no està demostrat). Ens trobem, doncs, amb un personatge que es pot dir que assoleix la categoria de geni, just en els inicis de la vida del Regne de València al s. XIII. Així mateix, la seua vida entre València, Catalunya i àdhuc Occitània, demostra la unitat de la nació dels Països Catalans i la germanor amb la veïna nació occitana. Sense més, anem a exposar una breu biografia seua.
Arnau de Vilanova [València ?, ca. 1240 – Al Mar de Ligúria, 6 de Setembre de 1311] fou un teòleg i metge de la Corona d’Aragó. Donà classes de Medicina a la Universitat de Montpellier, i fou també metge i conseller de diversos reis d’Aragó i papes. La majoria de les seues obres foren escrites en llatí. Unes poques no obstant foren escrites en català. Ell escrigué sobre pràcticament tots els temes de la medicina: Versions d’autors antics, comentaris, aforismes, tractats teòrics i pràctics, consells per a malalts, monografies sobre malalties i fins i tot antidotaris. Així mateix s’ocupà de l’escatologia i de la demostració de la veritat de la religió cristiana. Les seues idees sobre la reforma de l’església catòlica foren molt avançades per al seu temps. Per això mateix és considerat com a un precursor del protestantisme. Sobre els seus orígens hi han diverses teories. En general hom creu que ell nasqué al Regne de València, molt possiblement a un petit poblet anomenat Vilanova de València, als afores de la ciutat de València del s. XIII. Altres afirmen, però, que nasqué a Villanueva de Jiloca, al Regne d’Aragó. Solia ser designat, però, com a Catalanus i no com a Aragonensis. Assistí en qualsevol cas a escoles de València. A València esdevingué clergue segons un document del Papa Climent V. Pels volts de 1260 estudià a la famosa Escola de Medicina de Montpeller, on obtingué el títol de Magister. En aquesta ciutat també estudià teologia al convent dels dominics. Conegué a la seua futura muller, Agnès Blasi en aquesta ciutat. Amb ella tingué una filla, nomenada Maria. Visqué a València a partir de 1276, però l’any 1281 esdevingué metge privat del rei Pere III d’Aragó (II de Catalunya, I de València). Degut a això es traslladà a viure a Barcelona. Allà traduí en 1282 algunes obres del metge grec Claudi Galè de la versió àrab al llatí. En aquests anys també traduí importants obres d’Avicenna i Abū al‐Ṣalt de l’àrab al llatí. Aquestes són les obres que escrigué durant aquests anys: De medicinis simplicibus (1270/1279. Traducció al llatí d’aquesta obra d’Abū al‐Ṣalt), De rigore et tremore et iectigatione et spasmo (1282. Traducció al llatí d’aquesta obra de Claudi Galè), De viribus cordis (1280/1289. Traducció al llatí d’aquesta obra d’Avicenna. Tracta del cor i dels medicaments per a curar-lo), De amore heroico (abans de 1288), De reprobacione nigromantice ficcionis (abans de 1288. Dedicat al bisbe de València Jaspert de Botonac. És un llibre contra la bruixeria). Aprengué la llengua hebrea del dominicà Ramon Martí. El rei Pere III emmalaltí i morí en 1285. Arnau esdevingué llavors metge personal del seu successor Alfons III d’Aragó (II de Catalunya, I de València). En 1286 tornà a València, i allà romangué quinze anys. Allà la seua filla fou monja dominicana. En 1291 ell esdevingué professor de medicina en la feia poc fundada Universitat de Montpeller. Hi havia abans una famosa escola de Medicina a Montpeller, que feia dos anys que havia estat unida a la nova universitat. Durant els anys següents escrigué uns quants treballs sobre Medicina, amb la intenció d’ajudar els seus alumnes, i també de proposar nous temes i idees: Aforismes, comentaris d’obres d’Hipòcrates i Galè, llibres de farmacologia i medicina teòrica. Les seues fonts no foren els ja coneguts tractats àrabs, sinó obres gregues, de les quals els europeus fins llavors tenien poc coneixement. També es preocupà de fixar la medicina com a ciència independent i de separar-la de la Filosofia Natural. Podem destacar alguns treballs d’aquest període: Tractatus de intentione medicorum (1291/1295), Commentum super tractatum Galieni “De malitia complexionis diversae” (1292/1295), De dosi tyriacalium medicinarum, Aphorismi de gradibus (1295/1300. Exposició de l’obra De gradibus medicinarum d’Al-Kindi), De considerationibus operis medicinae (1298/1300). Durant aquests anys fou influït pels franciscans radicals (com per exemple Pèire Joan Oliu, qui donava classes de teologia a la Universitat de Montpeller). A causa d’aquesta influència començà a escriure obres teològiques sobra la propera vinguda de l’Anticrist: Allocutio super significatione nominis Tetragrammaton (1292), Introductio in librum Ioachim de semine scripturarum (ca. 1292), Alphabetum catholicorum sive elementis catholicae fidei (1295/1297. Aquest llibre fou dedicat al rei d’Aragó Jaume II per a l’educació dels seus fills), Tractatus de prudentia catholicorum scolarium (1295/1297). En 1297 esdevingué metge privat del rei Jaume II d’Aragó, de la seua dona Blanca d’Anjou, i dels seus fills. En 1299 ó 1300 fou membre d’una ambaixada del rei d’Aragó a París al rei Felip IV de França que tenia l’objectiu de tractar la condició jurídica de la Vall d’Aran. A París exposà ell les seues idees apocalíptiques a la Universitat de París. Els inquisidors examinaren les seues obres i estigué un curt període de temps a la presó. En 1301 li demanà el Papa Bonifaci VIII que anés a Anagni. Els seus escrits teològics foren molt lleugerament punits, i hom li exhortà a escriure sols sobre temes mèdics. Durant aquest temps curà Arnau al Papa del seu dolor de ronyó. Podem destacar aquests treballs sobre Medicina durant aquest període: Compendium regimenti acutorum, Doctrina Galieni de interioribus (1300), Medicationis parabolae (1300. 342 aforismes sobre Medicina i Cirurgia, dedicats al rei de França Felip IV), Repetitio super canonem Vita brevi, Aphorismi particulares, Aphorismi de memoria i Aphorismi extravagantes (162, 25 i 24 aforismes sobre malalties), Expositio super isto aphorismo Ypocratis: In morbis minus, Compilatio de conceptione (sobre les causes de l’esterilitat, tant en homes com en dones). Les seues idees sobre la immediata vinguda de l’Anticrist foren combatudes per diversos dominicans: Joan de París, Bernat de Puigcercós i Martín de Ateca entre els més rellevants. Arnau defensà aquestes opinions i idees a Girona en 1302, a Lleida en 1303, a Marsella en 1304, a Barcelona en 1305 i també davant dels papes Benet XI i Climent V. En aquest període abunden les obres sobre les seues idees escatològiques i de reforma de l’Església: Tractatus de tempore adventus Antichristi (1297-1300), Protestatio facta coram domino rege Francorum (1300. Dedicat al rei de França Felip IV), Appellatio ad apostolicam sedem contra cancellarium et collegium theologorum Parisiensium (1300. Dedicat al Papa Bonifaci VIII), Tractatus de mysterio cymbalorum ecclesiae (1301), Philosophia catholica et divina (1302), Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum (1302/1303), Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum (1302/1303), Denuntiationes Gerundenses (1302/1303), Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum (1302/1303), Gladius iugulans thomatistas (1304), Denuntiationes Massiliae factae (1304), Protestatio Benedicto XI (1304), Protestatio Perusii facta (1304), De esu carnium (1304? Sobre la dieta vegetariana dels cartoixans), Allocutio Christini de hiis quae conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis (1302-1305. Dedicat al rei de Sicília Frederic II), Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca praedicatorem (1305), Confessió de Barcelona (1305. Escrita en català), Praesentatio facta Burdegaliae coram domino summo pontifice Clemente V (1305). Després de recopilar totes les obres d’Arnau ordenà el Papa Climent V l’examen de les obres per la Santa Seu. L’inquisidor valencià Guillem de Cotlliure li oferí al rei Jaume II aportar-li aquests llibres, però llavors reconegué el rei Jaume II que ell posseïa aquests llibres, i que ell n’era lector d’aquests llibres. Amb això s’acabà aquesta controvèrsia. A partir de 1305 s’ocupà Arnau molt sovint amb els afers derivats dels conflictes dels germans Jaume II d’Aragó i Frederic II de Sicília amb el Papa Climent V. En 1308 prengué part en l’afer de la supressió de l’orde del Temple. En aquest any els monjos grecs ortodoxos del Mont Athos li demanaren a Marsella que intercedira davant del rei Jaume II per a aconseguir protecció dels monestirs d’aquella muntanya front a l’assalt i expoliació que llavors feien els almogàvers. Arnau li ho transmeté al rei, i el rei accedí. Els treballs teològics i mèdics d’aquest període foren dedicats a diversos mecenes: Regimen sanitatis ad regem Aragonum (1305/1308. Dedicat al rei Jaume II. Tracta de les malalties del rei i del seu tractament), Speculum medicinae (c. 1308. Obra genèrica sobre teoria mèdica), Responsio ad cavilationes (1306), Lliçó de Narbona (1305/1308. Escrit en català), Epistola ad priorissam de caritate (1305/1308), Epistola ad gerentes zonam pelliceam (1307/1309), Epistola ad Clementem papam V de Templariis und Epistola ad Iacobum regem II de Templariis (1308. Cartes al Papa Climent V i al rei d’Aragó Jaume II sobre la qüestió dels templers), Practica summaria (sobre la cura de 31 malalties), Regimen podagrae. En Avinyó en 1309 defensà de forma oberta davant dels cardenals la reforma de la religió cristiana mitjançant els reis Frederic II de Sicília i Jaume II d’Aragó. Jaume dubtà però Frederic hi estava d’acord. A Narbona tingué tracte amb els franciscans espirituals. En aquest any escrigué Arnau: Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris (1309. Dedicat als germans Jaume II d’Aragó i Frederic II de Sicília), De helemosina et sacrificio (1309/1310). Es traslladà a Almeria en l’any 1310, ja que el rei Jaume II d’Aragó estava posant setge a aquesta ciutat. Allà li exposà al rei en català allò que abans havia exposat als cardenals en Avinyó sobre la reforma de l’església catòlica (Raonament d’Avinyó). El rei, però, comparà la versió catalana amb la versió llatina, i trobà discrepàncies i s’enfadà, i llavors es trencà l’amistat entre ells. Més tard viatjà a Sicília, on escrigué la seua Informació espiritual en català. Aquesta obra influí les Constitutiones Regni Trinacriae, és a dir, el codi de lleis de Sicília, ja que com hem indicat el rei Frederic era un seguidor seu. En aquest any traduí el cirurgià Berenguer de Sarriera el seu Regimen sanitatis ad regem Aragonum al català per a la reina Blanca d’Anjou. En 1310 escrigué Arnau: Raonament d’Avinyó (1310. En català), Regimen Almariae seu De regimine castra sequentium (1310. Sobre medicina militar), Epistola ad Iacobum regem II de titulo regali Frederici (1310), Informació espiritual (1310. En català), Alia informatio Beguinorum (1310/1311, Continuació de la Lliçó de Narbona), De humilitate et patientia Iesu Christi. Arnau anava en un vaixell que el duia envers Gènova i allà morí el 6 de setembre de 1311. El lloc del seu soterrament és desconegut. El seu testament fou redactat el 20 de juliol de 1305, i modificat el 1308. Allà s’hi deia sols que ell devia ser soterrat a la parròquia on la seua mort tinguera lloc. La controvèrsia al voltant de la propera vinguda de l’Anticrist anà pujant de grau després de la seua mort. Els representants eclesiàstics Godofreu de Cruïlles i Joan de Llotger condemanren a Tarragona 8 de novembre de 1316 diverses tesis teològiques d’Arnau. Llavors també fou condemnada la possessió i la lectura de les obres teològiques d’Arnau. Així doncs ha resultat que les obres mèdiques d’Arnau es conserven en molts manuscrits i llibres, però les seues obres teològiques, religioses i apocalíptiques s’han conservat en molt pocs llibres i manuscrits. Per aquesta raó hi ha unes quantes obres seues que molt possiblement s’han perdut per a sempre.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
