El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha presentat la mostra DEAF.city, un projecte d’Antoni Abad (Lleida, 1956). L’artista experimenta des del 2004 amb les possibilitats de la tecnologia mòbil, articulant xarxes de comunicació audiovisuals mitjançant les quals pretén donar veu a col·lectius habitualment ignorats o discriminats pels mitjans de comunicació oficials.
A l’exposició, que es podrà visitar fins al 27 de juny, set persones del País Valencià amb diversitat auditiva utilitzen la llengua de signes per explicar els seus millors acudits, i ofereixen un singular sentit de l’humor i una vigorosa identitat cultural i lingüística. La sordesa les aïlla de la majoria oïdora i sovint renuncien a entendre aquelles que no dominen els codis hegemònics de la comunicació verbal. A més, les mascaretes i el distanciament social, dedicades a frenar la propagació del coronavirus, es tradueixen en una soledat addicional que redueix dràsticament les oportunitats de comunicació amb amics, familiars i col·legues.
DEAF.city a València és l’origen d’una plataforma en línia que reunirà la diversitat de llengües de signes i la particular idiosincràsia de les persones participants sordes de diverses ciutats. No només com un punt de trobada entre les comunitats sordes distants, sinó també com un pont de comunicació amb la multitud oïdora.
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha explicat que «l’exposició d’Abad és un dels projectes seleccionats dins de la nostra convocatòria CoSSos. Comunitat de sabers subalterns, que ens està permetent treballar amb diferents col·lectius als quals visibilitza i aproxima a altres realitats de la nostra societat». En aquest sentit, ha destacat que «DEAF.city ens ofereix l’oportunitat de millorar la relació entre les persones oïdores i les comunitats amb diversitat auditiva, a més de reivindicar el llenguatge gestovisual».
La directora de Fesord ((Federació de Persones Sordes), Amparo Minguet, ha agraït a Abad i al CCCC aquesta exposició, que considera «una idea meravellosa que dona visibilitat a la llengua de signes i promou l’accés a la cultura de les persones amb diversitat auditiva». «Aquests projectes influeixen en la resta de la societat perquè es veja la llengua de signes com una llengua més en la qual ens podem expressar, fins i tot amb aquesta mena d’acudits», ha afegit. «Som una minoria lingüística, però no per això hem d’estar minoritzats. Aquest projecte reconeix el mèrit de les persones amb diversitat auditiva i fa que la resta de la societat veja que existeix una altra realitat», ha assenyalat.
DEAF.city es compon de dos obres: Orelles sordes, un treball fet en col·laboració amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya en el marc de la convocatòria Multiverso 2018 de la Fundació BBVA, i RealTime, un rellotge que indica l’hora en el Sistema de Signes Internacional (amb el suport de BEEP Collection-New Art Foundation).
Abad ha explicat: «En Orelles sordes, catorze persones participants de Barcelona amb diversitat auditiva dialoguen en parelles sobre els setze temes que elles mateixes van triar. Em va sorprendre el sentit de l’humor que van demostrar, fins i tot per a temes ben grossos contaven un acudit, una anècdota i sovint afinaven més en els temes que tractaven que en la conversa normal, i des d’ací vaig pensar que el pròxim projecte estaria destinat a l’humor». I ha afegit que «si l’humor és la tendència de les experiències que provoquen riures i divertiment, tothom sap que pot evocar les coses bones i dolentes, la tristesa i l’humor, la tragèdia, el misteri, la foscor… Probablement cada sentiment pot ser motiu d’un bon acudit».
«En total, DEAF.city presenta 37 acudits i anècdotes, la major part dels quals es refereixen a la interacció entre les persones sordes i les persones oïdores. Cal no oblidar que aquest és, principalment, el seu dia a dia» ha assenyalat.
Per a l’artista, aquest projecte és el punt de partida d’una plataforma digital, en la qual reunirà la diversitat de llengües de signes existents i acostarà a la ciutadania aquesta diversitat lingüística. Segons ell, «la geografia de les llengües parlades no coincideix amb la de les llengües de signes».
La mostra apel·la «al particular enginy que practica la ciutadania sorda sobre la seua pròpia condició i la seua intricada relació amb els qui gaudeixen de l’oïda i aspira a crear un entorn que afavorisca l’eloqüència gestual, revelant el clam del silenci».
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
