La muralla islàmica de València forma part d’una relació de castells i elements defensius que, tal com ha publicat aquest dimarts el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), s’inscriuran en la secció primera de l’inventari general del Patrimoni Cultural Valencià amb la categoria de monument.
El reconeixement arriba amb la restauració inacabada del tram de la muralla i la torrassa que es conserva a la plaça de l’Àngel, al barri del Carme. Fa més d’un any que les obres estan parades pels desacords de l’Ajuntament amb l’empresa constructora, que han derivat en la rescissió del contracte i en un recurs de l’adjudicatària. Ara el consistori espera el dictamen del Consell Jurídic Consultiu sobre la resolució del contracte adjudicat el desembre del 2020 per a l’excavació, restauració i valoració de les restes.
Al llarg dels últims trenta anys, les excavacions arqueològiques n’han tret a la llum diverses parts que permeten fer un recorregut seguint el traçat d’aquests murs que va manar bastir Abd al-Aziz al segle XI i que van perdurar encara un segle i mig després de la conquesta de la ciutat per Jaume I.
La Bab al-Qantara
Com descriu Manuel Sanchis Guarner a La ciutat de València, l’urbs sarraïna «seguia pel nord la vora dreta del Túria» entre els ponts del Real i dels Serrans, «on ja n’hi havia un de pedra, al-Qantara, que donà nom a la porta, Bab al-Qantara, antecessora de l’actual dels Serrans», la principal entrada septentrional a la medina.
Després, «seguia el braç mort del riu», és a dir, «feia una girada brusca cap al sud-oest, pel actuals carrers de les Roques i de Palomino». Just ací, al número 2 del carrer de Blanqueries, on hi ha la Fundació Florida State University, s’ha rescatat una torrassa defensiva semicircular, una línia de merlets i diverses basses de tintat d’adobers d’època medieval. Es troben integrats al saló d’actes de l’edifici i cal sol·licitar autorització per a accedir-hi. També dins dels comerços situats als números 2 i 4 de la plaça dels Furs, es pot observar una part del mur. I al forn de Montaner, al carrer dels Roters número 5, hi ha un fragment de huit metres visible a la façana i a l’interior de l’establiment. La fortificació continuava cap a la plaça de l’Àngel, esmentada adés, on està prevista la construcció d’un centre d’interpretació de tot el conjunt.
La muralla, explica l’erudit, «descrivia un arc suau cap l’actual portal de la Valldigna i la banda ponentina del carrer de Salines, i cap a la plaça de l’Espart i la Caldereria». En aquest tram, al carrer de la Mare Vella, es localitza una tercera torre de maçoneria, utilitzada també com a habitatge particular, i al carrer de Salines, s’hi pot veure part del llenç a la façana.
La Bab al-Hanax i la Bab al-Qaysariya
Ací, «prop del carrer de Cavallers, hi havia la Bab al-Hanax, o porta de la Colobra, que constituïa l’accés per la via de ponent». A l’interior dels números 36 i 38, s’hi pot observar un important tram de mur, així com dues torres fins a l’altura del primer pis.
«Seguia a la banda nord-est de la Bosseria, on es tancava prou la seua corba fent-hi una forta girada cap al sud-est, i passava entre els carrers de les Danses i de la Taula de Canvis». A la plaça del Tossal, a la galeria del mateix nom dedicada a exposicions temporals, es mostren les restes d’una torre i del llenç a la darrera porta esmentada, que va ser remodelada mitjançant una torre quadrada de tapia el segle XII. També hi ha uns arcs de rajola sobre els quals s’elevava la volta que cobria la séquia de Rovella, conducció que va ser canalitzada per l’antic fossat de la muralla el segle XV. I a la sala d’exposicions del col·legi major Rector Peset, a la plaça del Forn de Sant Nicolau, s’ha integrat part de la fortificació i una altra de les torres semicirculars.
«Travessava després el solar de l’actual Llotja i seguia en línia recta pel nord del Mercat Central, cap al carrer de Sant Vicent a l’altura de la desapareguda plaça de Caixers». En aquest tram, al soterrani de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al carrer de Sant Ferran, hi ha part de la murada i d’una torre quadrada del segle XII.
A més, vora el Mercat, hi havia la Bab al-Qaysariya, «probablement al carrer actual d’Ercilla, la qual posava en comunicació l’alcasseria o barri comercial amb el raval de la Boatella».
La Bab Baytala
«Entre aquest indret i l’església de Sant Martí, i més concretament, entre la plaça del Forn de la Pilota (ara de Marià Benlliure) i el carrer de Manyans, es trobava la Bab Baytala, o porta de a Boatella, que quedava al sud del braç mort del riu; l’accés meridional, segurament en la mateixa Porta Sucronense de l’època romana». Al carrer de Sant Vicent número 23, apareix una torre de planta quadrada en la qual es van reutilitzar carreus del període romà.
«Feia després una forta girada cap al sud i seguia recta per la també desapareguda Vallada de Sant Francesc [ara, plaça de l’Ajuntament]. En un indret prop de l’actual cantonada del carrer de les Barques, començava a descriure una llarga corba cap a l’est, que vorejava els actuals carrers de les Barques i del Pintor Sorolla», assenyala Sanchis Guarner. «En arribar a la plaça de la Universitat, girava bruscament cap al nord, i seguia dreta per tot l’actual carrer de les Comèdies», fins a la plaça de la Congregació (ara de Sant Vicent Ferrer). Al vestíbul del Centre Cultural La Nau hi ha una altra de les torres quadrades, mentre que un restaurant del carrer de la Mar, hi apareix xicotet fragment del mur unit a una de les parets del circ romà.
La Bab al-Xari’a, la Bab al-Sakhar i la Bab al-Wàrraq
«A la mateixa vora de la façana de l’actual església de Sant Tomàs hi havia la Bab al-Xari’a, porta que prenia el nom del raval de la Xerea, l’accés principal per la banda de la mar». Des d’ací, continuava «en línia recta pel carrer del Governador Vell fins al Temple, lloc on girava molt bruscament per tal de seguir, cap a l’oest, per la vora del riu, segons fou dit».
Finalment, indica el professor, «en la recolzada que feia al seu cantó nord-est, al costat del Temple, hi havia la Bab al-Sakhar o la porta de la Roca, i al seu costat, la torre d’Alí Bufat, la qual constituïa un bon mirador sobre l’horta i la mar». També a la vora del riu, s’alçava la Bab al-Wàrraq o porta del Llibreter, «a l’actual carrer del Salvador» i «antecessora de la porta dels Catalans o de la Trinitat».
