En un moment en què l’ofensiva reaccionària contra la memòria històrica pareix més imparable, Ontinyent camina justament en la direcció contrària. Hui s’ha fet públic, a través de l’Ambaixada de Bèlgica a Madrid, que la capital de la Vall d’Albaida dedicarà un carrer a les «mamàs belgues», un grup de voluntàries d’aquest país, majoritàriament jueves i comunistes, que van prestar els seus serveis a l’Hospital Militar Internacional, que va funcionar en plena guerra civil, entre el 1937 i el 1939, en el convent Franciscà de la ciutat.
La història d’aquest hospital en total ja és absolutament fascinant i un fantàstic exemple del significat de la paraula solidaritat. Finançat pel Partit Obrer Belga amb suport de la Internacional Obrera Socialista i la Federació Sindical Internacional, va comptar amb un miler de llits i quatre quiròfans. Les avançades instal·lacions el convertiren en un centre referent per als ferits, tant de l’Exèrcit Popular de la República com de les víctimes civils dels bombardeigs feixistes, com el que va colpejar l’estació de Xàtiva el 1939.
Però no només van ser diners. Nombrosos voluntaris internacionals van conformar el gruix del personal, entre el qual va destacar un grup de 28 dones, majoritàriament jueves i militants comunistes, que van ser conegudes amb el sobrenom de «les mamàs belgues» entre els ontinyentins, encara que no totes eren d’aquest país.
Història recuperada
El periple d’aquestes dones, però, va quedar soterrat per les circumstàncies històriques que els va tocar viure. Van vindre al nostre país a lluitar contra el feixisme, i ben prompte, seria el feixisme el que arrasaria el seu. La majoria d’elles participaria en la resistència i algunes acabarien als camps d’extermini nazis, com Auschwitz o Birkenau. Acabada la Segona Guerra Mundial, es perd la seua pista.
Malgrat els intents del règim franquista d’esborrar qualsevol rastre dels avenços republicans, la empremta de les «mamàs belgues» es mantindria molt viva a Ontinyent, com a mínim de forma oral. Això fins al 2016, quan el periodista belga Sven Tuytens arribaria a Ontinyent preguntant pels rastres d’aquestes dones valeroses. Allí s’aliaria amb l’historiador ontinyentí Joan Torró, per recuperar la seua història en un documental i un llibre.
L’estrena dels documental a Ontinyent, causaria tanta expectació que l’Ajuntament va veure’s obligat a duplicar el número de projeccions. Resultava evident que el record de les «mamàs belgues» continuava viu.
Ara, l’Ajuntament d’Ontinyent fa un pas més en aquesta dignificació i agraïment a les persones que van donar la joventut i arriscar la vida per combatre el feixisme dedicant-los un carrer.
L’acció es complementa amb la instal·lació de nou «Stolpersteine», en memòria de vuit ontinyentins assassinats als camps de concentració nazis, el passat mes de gener. La novena «Stolpersteine» és en memòria de Madrich Berliner Luftig, filla d’una «mamà belga» víctima de l’Holocaust.
Les «Stolpersteine» –literalment en alemany «pedres per ensopegar»- són una iniciativa consistent en la col·locació de pedres amb plaques commemoratives als llocs on van viure les persones represaliades pel nazisme. Un projecte ideat per l’artista alemany Gunter Denmig, al qual s’han sumat 1.800 ciutats europees fins a convertir-lo en el memorial obert més gran del món.
