L’advocada Beatriz García Paesa, neboda de l’espia Francisco Paesa, ha confirmat la declaració que va fer al jutjat d’instrucció del cas Erial i ha assegurat que l’expresident de Les Corts i exdirector general de la Policia, Juan Cotino, va portar l’any 2001 650.000 euros en efectiu per a crear dues societats a Luxemburg. Així ho va declarar també en judici Vicente Cotino, nebot de l’expresident de Les Corts. L’advocada ha dit, això sí, que no es va preguntar per l’origen dels diners.
Paesa ha declarat en qualitat de testimoni durant el judici pel cas Erial, en el qual s’investiga el presumpte cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics al País Valencià. El frau està quantificat en vora 20 milions d’euros i el principal encausat és l’expresident valencià Eduardo Zaplana, contra qui Fiscalia demana 19 anys de presó.
La testimoni ha declarat per videoconferència i ha explicat quin va ser el seu paper en la gestió de societats qüestionades en el procediment per haver sigut constituïdes, presumptament, amb diners adreçats a suborns per les adjudicacions de les ITV i del pla eòlic.
Així, Paesa ha explicat que l’any 2001 Juan Cotino va portar 650.000 euros a Luxemburg per a constituir les societats Imison i Fenix. Segons l’advocada, aquesta va ser l’única vegada que va veure Cotino en tota la seua vida. Pel que fa a l’origen dels fons, Paesa diu que no es preguntava per aquesta qüestió, i ha afegit que «Cotino ja treballava amb el banc i els bancs no feien més preguntes que les necessàries sabent qui era el client i que els diners havien eixit legalment d’Espanya». També ha reconegut que des d’aquell moment fins ara –han passat 23 anys– «la legislació ha canviat molt».
Preguntada pel paper de l’expresident valencià, Eduardo Zaplana, en aquest cas, Paesa ha dit que no el coneixia i que ningú mai no li va parlar d’ell. «Per a mi Zaplana formava part del món de la política espanyola i mai a la vida no he sabut res d’ell ni tinc idea de qui és».
L’activitat de les empreses
Al seu torn, l’advocada ha explicat que l’activitat de les societats creades a Luxemburg «era mínima» fins que al 2005 es van adquirir participacions de dues societats espanyoles: Inversiones Imison i Inversiones Impega. «Se’m va comunicar que hi havia un canvi d’accionistes i per això em van presentar a Joaquín Barceló», testaferro reconegut de Zaplana, «qui va assistir a una reunió amb el seua assessor fiscal, Francisco Grau. També hi va aparèixer Francisco García, i unes societats eren per a Barceló i altres per a García», ha explicat.
En canvi, la testimoni ha insistit que Barceló «mai» no li va donar cap indicació sobre res, mentre que sí que parlava amb Grau, amb qui «coordinava les ampliacions de capital, m’enviava documents, em demanava la traducció… no parlava amb Barceló, atès que ell em va dir que per a tots els temes fiscals parlara amb Grau, que era la persona de contacte».
Posteriorment, ja al 2009, hi va haver una altra sèrie de reunions davant un nou canvi: el traspàs de diners d’Imison a una societat holandesa. «És quan va entrar en joc Fernando Belhot», advocat uruguaià i testaferro de Zaplana, «qui em va comentar que atès que la gestió del banc feta a Luxemburg no devia ser convenient, s’anava a signar un contracte de gestió amb una societat holandesa i els fons van ser traspassats», ha dit. També ha explicat que Belhot actuava com si fora l’únic soci de la societat i «mai em va dir qui era el propietari real de les participacions».
