Durant la campanya anterior, el juliol de 2014, es va excavar en la sala de l’entrada de la cova. Enguany també s’ha excavat en la sala de l’entrada però en la zona de la boca de la galeria, entre la zona més fonda de la sala de l’entrada i el començament de la galeria. En la 1a campanya es va excavar en l’interior de la cova, on està la major part de l’art rupestre paleolític[1], però una activitat continuada en eixa sala podria produir danys als gravats i a les pintures, per la qual cosa es va decidir excavar en la sala de l’entrada, a prop de la boca de la cova.
Per tal d’optimitzar els resultats, la documentació de plànols i restes s’ha fet emprant fotogrametria georeferenciada. Aquest procés permet obtenir imatges 3D d’alta resolució i georeferenciar cadascun dels objectes. A més a més, enguany també s’ha realitzat la topografia 3D de tota la cova a través d’un projecte europeu.
S’ha excavat un potent nivell format per abundants blocs de pedra i grava, que ha proporcionat ceràmiques, ossos, eines de pedra i restes de fauna. En la campanya d’enguany s’han pogut documentar materials històrics, cosa que fins ara havia estat molt residual o pràcticament nuls. Els materials documentats són de l’època ibera, romana, andalusí i contemporània. A més, també han aparegut materials del final de l’època neolítica, de l’Edat del Bronze així com restes d’un enterrament humà, que ben bé podria correspondre a una utilització de la cova com a recinte funerari en el període Calcolític. Per davall d’aquest nivell s’ha realitzat una petita cala que ha proporcionat materials paleolítics. Els resultats han sigut de gran interès científic.
L’últim ús de la cova, en època contemporània, ha estat el de corral per al ramat, i sembla que aquesta pràctica s’ha realitzat en la cavitat, almenys des de èpoques històriques.
En la campanya de 2014 els nivells històrics i de les darreres cultures prehistòriques havien desaparegut, ben segurament per l’ús continuat de la cova com a corral de cabres . També per la pràctica de l’extracció dels fems i el seu aprofitament com a adob per als camps que hi ha en els vessants del barranc de la Parra, en l’entorn més immediat de la cova. Els nivells superiors que van aparèixer en la cala realitzada en la campanya anterior tenen una cronologia paleolítica. Per la tipologia d’alguns objectes, sabem que l’ocupació humana d’eixe nivell correspon al final del Solutrià[2].
Durant aquesta campanya d’excavació també s’han trobat noves mostres d’art rupestre en una mena de fornícula situada en la galeria d’accés. Es tracta del cap d’un cavall gravat sobre la roca de la paret. A més a més, s’ha fet l’excepcional troballa d’una plaqueta de pedra fragmentada on hi ha gravada parcialment la figura d’un cavall. Es tracta de la representació d’un cap equí que manté unes característiques similars a les que trobem en un dels cavalls gravats en les parets de la sala interior de la cova.
A més de l’equip d’investigació[3], enguany han participat els estudiants Isabel Martín-Macho Millas i Ferran Lloret Morell, així com Josep Buigues Català, del Museu Municipal de Xàbia. L’equip d’investigació, la Fundació CIRNE i l’Ajuntament de Pedreguer volen donar les gràcies als estudiants i voluntaris que han participat en la 3a Campanya d’Excavació de la Cova del Comte.
La Cova del Comte pertany a la fase més recent del paleolític, que anomenem Paleolític superior (40.000-8.500 abans del present). En eixe moment l’espècie humana que pobla Europa és l’Homo sapiens, es a dir, la mateixa espècie a la que tots nosaltres pertanyem.
