Les declaracions del director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, en l’últim número del periòdic Aquí en Torrevella han generat indignació entre famílies de zones valencianoparlants pròximes a les de predomini castellà. En l’entrevista, publicada al número 87 (març de 2025), Martínez reconeix que en les zones castellanoparlants de predomini lingüístic, com ara el Baix Segura, no s’aplicarà un mínim de presència del valencià si no hi ha una demanda clara.
“En una zona castellanoparlant aplicarem la taula de percentatges que figura en l’annex 1 de la Llei de Llibertat Educativa”, afirma, però tot seguit puntualitza que “si estem en una de predomini lingüístic de castellà, es farà la classe en este idioma” i només si es detecta una demanda significativa, s’estudiarà crear una línia en valencià.
L’afirmació ha encés els ànims de diverses famílies del Baix Segura i municipis veïns, que consideren que s’està aplicant un criteri asimètric i discriminatori. “Al meu poble, que està a només tres quilòmetres de Guardamar (Baix Segura), em demanen un 100% de xiquets per garantir una línia en valencià, mentre que a Guardamar, amb dues línies, n’hi ha prou amb un 25% per a garantir la del castellà”, denuncia Maria, mare d’una alumna i veïna de la zona.
Segons la normativa actual, els centres podran oferir línies diferenciades segons la llengua base triada per les famílies. Però, mentre en zones valencianoparlants es demanen percentatges concrets de demanda per garantir línies en castellà, a les castellanoparlants no s’exigeix un llindar mínim per imposar el castellà com a llengua vehicular predominant. “És un greuge comparatiu evident”, assegura Maria. “A més, les declaracions del director no han sigut difoses en cap altre mitjà, i això em preocupa”.
Les crítiques també apunten al contrast amb les declaracions públiques del conseller José Antonio Rovira, que en altres entrevistes ha afirmat que “es farà tot el que calga” per a garantir la convivència lingüística. “A nosaltres ens posen totes les traves i allà tot són facilitats”, lamenta Maria.
El debat al voltant de la nova Llei de Llibertat Educativa continua viu i les famílies afectades reclamen transparència i equitat en l’aplicació dels criteris lingüístics, més encara en un context en què el valencià pateix un retrocés en molts àmbits escolars i socials.
