Com s’informen els joves? Per què estan tant de temps amb els mòbils? Què veuen? Què busquen? Cap on condueix tot açò la nostra societat? Aquestes preguntes són les que va intentar respondre les jornades celebrades al Centre Octubre Cultura Contemporània, a València (l’Horta), que va transformar-se en l’epicentre d’una revolució comunicativa durant aquesta setmana. Acicom (Associació Ciutadania i Comunicació) va coordinar aquesta proposta que intenta endinsar-se en les intricades fonts de la informació juvenil en l’era digital. El tema «Nous Perfils Informatius, Xarxes Socials i Fake News» va obrir el debat sobre com els joves s’informen, es connecten i participen en la societat actual.
Els videojocs
Acicom va iniciar les jornades amb una profunda immersió en les «Oportunitats Educatives dels Videojocs i les Noves Tecnologies». Xavier Ferrer, CEO de Mudit.org, va destacar la necessitat d’aprendre i desaprendre ràpidament, adaptant-se als entorns digitals col·laboratius. Laura Ojeda, Digital Content Manager a Hubmedia, va instar a no generar un discurs alarmista sobre les noves tecnologies i a incorporar-les de manera constructiva en l’educació.
En la taula moderada per Bernat Llopis, coordinador de Bylinedu.org, es va abordar la manca de formació adequada per als professors en l’àmbit de les noves tecnologies. Javier Campos, president de l’Associació Valenciana de Realitat Extendida, va ressaltar la importància d’integrar els videojocs a l’educació com a eina per al desenvolupament del pensament crític.
Ramon Llopis, mentor de Bylinedu.org, va aportar la seua experiència com a jove que ha crescut amb les noves tecnologies i ha aprés gràcies a elles. Juncal Concejo, professora i periodista, va destacar la necessitat d’educar a casa sobre l’ús responsable de les noves tecnologies.
Com s’informen els joves?
No és una sorpresa descobrir que el 83% dels individus de 18 a 34 anys obtenen la seua informació a través de plataformes de xarxes socials, i dos de cada tres ho fan mitjançant mitjans digitals. En aquest mateix context i en aquest mateix rang d’edat, confereixen una major credibilitat a les xarxes socials i als mitjans digitals en comparació amb la televisió, la ràdio o la premsa, segons les dades de l’enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya recollides en el BIAC.
Juan Medina, president d’Acicom, va inaugurar la jornada de dimecres, posant de manifest la importància d’entendre l’evolució dels mitjans i la comunicació juvenil. Va preguntar pel panorama actual que demana noves estratègies i enfocaments per arribar als joves, un públic que està forjant noves formes d’interacció i participació.
Josan Piqueres, periodista de Diari La Veu, va encetar el primer debat amb una anàlisi crítica dels mitjans tradicionals. Va subratllar la manca d’interés d’aquests mitjans en la informació dirigida als joves, argumentant que la transformació del consum mediàtic s’ha desplaçat de marques a persones, amb els influenciadors emergint com a fonts d’autoritat.
Joan Asensi, estudiant de periodisme a l’UJI, va oferir una perspectiva sobre la viralitat i la narrativa. Amb l’exemple d’una crònica de guerra presentada a TikTok, va destacar la capacitat d’escapar-se dels algoritmes tradicionals i la necessitat d’adaptar-se als canvis en les formes de presentació de la informació.
Carles Manzana, director de comunicació del Consell de la Joventut, va abordar el fenomen «adultcentrista», una barrera que inhibeix la participació juvenil en àmbits de decisió i expressió d’idees. Va cridar l’atenció sobre la importància de crear espais que permeten als joves desenvolupar i compartir les seues opinions.
Àngels Cuenca Adam, cap del Servei d’Informació Juvenil i de la Xarxa Jove de l’IVAJ, va sorprendre amb la revelació que TikTok ha superat Google en nombre de cerques a internet el 2021, destacant la creixent influència d’aquesta plataforma en les preferències de cerca dels joves.
Ana Verge, periodista del web d’À Punt, va oferir una visió interna de l’adaptació als algoritmes i els desafiaments que afronten els mitjans públics. Va descriure com la dificultat d’anticipar què capta l’atenció del públic es converteix en un procés constant d’ajustament i aprenentatge i els esforços que comporta a la corporació pública.
Per què creen contingut?
La segona taula del dimecres va centrar-se en les «Experiències Digitals amb Creadors de Contingut», amb Aitor Muñoz Hortelano, creador de contingut i coordinador de Poblet.info, com a moderador. Paula Giménez i Berta Francs, divulgadores d’etnopoètica a Un Cabàs d’Històries, van subratllar la importància de la diversitat cultural i com les xarxes socials poden ser aliades per ampliar horitzons.
Julia i Anna, creadores de Contes en Valencià, van oferir una visió captivadora de com la llibertat en les xarxes ofereix als joves la possibilitat d’expressar-se i com les preferències d’informació es basen en el que veuen a Instagram.
Javi Ojeda, comunicador i divulgador de videojocs, va posar de manifest la necessitat d’estar actius a les xarxes per a connectar amb l’audiència i com els videojocs poden ser una eina educativa per desenvolupar el pensament crític. A més, va afegir el factor nostàlgia com a element per a potenciar contingut a xarxes.
Les jornades d’Acicom al Centre Octubre van servir com a plataforma per a explorar les transformacions en la informació i la comunicació juvenil, amb un èmfasi especial en les xarxes socials, la diversitat de continguts i el potencial educatiu dels videojocs. Els ponents i els creadors de contingut van proporcionar una visió completa de com els joves naveguen en aquesta nova era digital, ressaltant la importància d’adaptar-se i integrar aquestes tendències en àmbits com l’educació i els mitjans de comunicació.
