“Si vols allò que no poden els diners, serà que estàs tornant-te intel·ligent. Si vols allò que es paga amb els diners, t’ho deixe tot perquè jo ja no vull res.”
Estret de la cançó Si Vols Menjar Meló, Menja Meló (Porrots) Palifonies és el segon disc de Mox a deu anys del seu anterior disc Telecàrregues… Xato!.
Podríem considerar-lo com un nou començament. En el seu primer disc, igualment autoeditat com aquest, el grup de l’Horta deixava veure el cant d’estil en pinzellades aïllades entre canonades de punk i rock, ara donen un poc més de pes a la tradició valenciana on estils populars com la riberenca, l’1 i el 2, albaes o garrotins es fonen amb guitarres poderoses i compactes.
La veu de Redo és fonamental per a donar consistència a la fusió, i la dolçaina, a hores d’ara un instrument totalment habitual en el rock valencià, flueix totalment empastada, llueix protagonista amb el rock i les guitarres, l’Intro ja és prou per a situar a l’oient en context, estem davant de un disc de rock, però entre l’albada Albà Anti Reivindicativa, la Riberenca, l’1 i el 2 de Carrer Palau, inclús amb una Marxamora, un qualsevol com jo, pot arribar a imaginar un rock on les estructures i standards anglosaxons del blues poden ser substituïdes, amb total fonament, per les autòctones. No podien faltar en aquest context un cant a la revolta com Si Vols Menjar Meló, Menja Meló i la universal Le Chant Des Partisans.
Enllaç: elsmox.bandcamp.com
Font: noseviuresenserock.com
Carles Roig
