Aquest dimarts 14 de novembre, al Saló d’Actes de la Biblioteca Gregori Maians de la Universitat de València –en un principi l’acte estava previst a l’Aulari Nord de la Facultat de Dret–, qui fora conseller d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017, Raül Romeva, protagonitzarà un acte titulat «en defensa de l’amnistia».
La jornada l’ha convocat el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), i comptarà també amb la participació d’Elena Jiménez, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural; i de Javier Mira, professor titular de Dret Penal de la UV.
Com calia esperar, i atès el context polític actual de tensió generada per la dreta davant la imminent investidura de Pedro Sánchez, no són pocs els qui han reaccionat contra la celebració d’aquesta conferència.
Una de les més viscerals ha sigut la síndica de Vox a les Corts Valencianes, Ana Vega, qui ha dit que la UV està «agenollada al separatisme colpista» i considera que l’acte «no és llibertat d’expressió», «sinó blanquejar delinqüents». Carlos Flores Juberías, candidat del partit ultradretà a les eleccions a Les Corts i ara diputat al Congrés, s’ha expressat també en termes similars. L’agrupació reaccionària Revuelta, que està convocant concentracions aquests dies a les portes de les seus del PSOE, podria assistir a aquest acte, segons han suggerit alguns perfils anònims de la xarxa social X.
Alguns mitjans de comunicació també han difós l’acte amb voluntat de desacreditar-lo. Esdiario, per exemple, titula la notícia dient que els qui organitzen l’acte són «joves afins a Compromís», tot i que el BEA no té cap relació formal amb la coalició valencianista. El assenyalat entre el sindicat i la coalició per part d’aquest diari, en la primera versió de la notícia, va requerir d’una rectificació. OkDiario va més enllà i diu que la UV es refereix a «l’ex-colpista Romeva com a “ex-presoner polític».
Raül Romeva
L’economista Raül Romeva ha treballat en projectes de pau i ha exercit com a consultor de les Nacions Unides, a més d’haver exercit com a observador electoral a Bòsnia i Hercegovina. Va ser escollit eurodiputat el 2004 per Iniciativa per Catalunya Verds a través de la candidatura d’Esquerra Unida a nivell estatal, i va estar a l’eurocambra fins el 2014. Un any més tard abandonaria el seu partit i lideraria la llista de Junts pel Sí –per la demarcació de Barcelona– a les eleccions catalanes del 2015, les que van acabar amb la investidura de Carles Puigdemont com a president, qui va nomenar Romeva com a conseller d’Acció Exterior.
Empresonat el 2 de novembre del 2017 per ser un dels impulsors del referèndum de l’1 d’octubre, va ser condemnat a 12 anys de presó per sedició i malversació, i va ser indultat al juny del 2021 amb els altres huit presos del procés. Abans, a les eleccions espanyoles d’abril del 2019 va liderar la candidatura al Senat amb Esquerra Republicana i va ser triat membre de la cambra alta, tot i que li van suspendre les seues funcions com a càrrec electe.
