Els països del tallamar

En la tradició aborigen australiana, els avantpassats sagrats van crear el món en el Temps del Somni. En el món encantat dels somnis d’Els països del tallamar, un emigrant valencià, a la Provença i a la Nova Gal·les del Sud, posseeix un òpal negre matriu que li permet moure’s a lleure per l’espai i el temps. Tant ell com la seua família són vigilats per un falcó pelegrí enigmàtic al llarg del viatge planetari d’Europa a les terres de la Creu del Sud i de tornada.

Els personatges de la novel·la porten noms d’ocells -esperits que no canvien, però que, més aïna, són transformats. Se’n van i tornen fins a arribar a la perfecció. Tan sols ho aconseguirà, amb la seua mort prematura, na Coloma Alba, la tercera germana del protagonista, en Gabre. En les seues encarnacions anteriors, en Gabre fou un escriba a l’antic Egipte, un monjo il·luminador a l’edat mitjana i un escrivà siamès de na Coloma Alba a Nigèria. A la primeria del segle XXI escriu sobre les vides passades dels sis fills d’en Baldrigot i na Canària, rastrejant llurs vides anteriors a Occitània, l’Imperi Romà, Escandinàvia, Islàndia, Terra Nova, Nigèria, Rússia o la terra dels tais.

En una historia paral·lela, en Gabre torna a comptar cinc generacions de la seua família: des dels seus besavis que arriben a Elx el 1890 fins al camí que mena a l’emigració de son fill a Anglaterra el 2012. No obstant això, se centrarà en les emigracions d’Elx a Marsella el febrer de 1956 i a Sydney l’abril de 1968, fins que s’estableixen de nou a Elx la setmana abans de Nadal de 1972. En Gabre serà el primer Martí nascut fora de la península Ibèrica en uns quants segles.

Na Coloma Alba, la seua ànima bessona, li farà prometre escriure més de cent mil mots, que permetran que son germà prenga el camí del seny. Darrere tot això, sentirem batre el cor de n’Ànnera Baiera, l’esposa que li donarà un fill i una filla.
Amb un lirisme primegini, que ens recorda la criança políglota de l’autor, el lector aprèn els detalls íntims d’una família valenciana dispersa, enduta per la necessitat i destrossada per la tragèdia, no unida del tot per l’amor.

Un tallamar és un companyó o fusta que s’empra al sistema de regatge elxà per desviar l’aigua cap a sèquies diverses. En Gabre elegirà la terra familiar mentre canta la seua estima per les terres que li regalaren la seua pròpia història.

Autor:
Joan-Carles Martí i Casanova, (Marsella, Occitània, 1958) és fill d’elxà i oriolana. Va viure a Marsella i a Sydney fins la tornada familiar a Elx el 20 de desembre de 1972. És llicenciat en traducció i interpretació (especialitats anglès i francès amb català i castellà). Té estudis d’occità, italià, portuguès i alemany. És diplomat universitari en turisme. Fou cap d’exportació en la indústria del calçat a Elx. Tècnic de turisme i cap de promoció turística de l’Ajuntament d’Elx (1986-2007). Cap del Servei de turisme de l’Ajuntament de Guardamar (del 2007 ençà). Professor nocturn de català per a adults (1977-1983). Activista per la llengua catalana des de 1975. Fou el president fundacional de l’associació per la llengua i director de la revista de normalització lingüística El Tempir (1993-2008). Membre del consell assessor de la revistaLlengua Nacional de Barcelona. Ha publicat en premsa i en revistes especialitzades: sociolingüística, dialectologia, traducció, turisme, poesia, literatura, crítica literària i nacionalisme. President fundacional de la Federació d’Organitzacions de Llengua Catalana (FOLC) 2005-2007. Ha publicat els llibres següents: La transmissió de la llengua catalana al País Valencià: anàlisi dels censos lingüístics de 1986 a 2001 (El Tempir, Elx, 2003); L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí el curs 2008-2009 (Rambla del Vinalopó, I, El Tempir, 2010). Des del Rovellet de l’ou d’Elx, (Editorial Voliana, Argentona, 2011). Els països del tallamar (2013) és la seua primera novel·la.

Editorial:
Edicions Documenta Balear

Col·lecció:
Magatzem Can Toni

Castelló Compromís Castelló llengua