Toni Martínez / Madrid.
“No és impossible, però nosaltres personalment desconfiem dels partits centralistes que podrien tindre més reticències al fet que hi haja un grup parlamentari valencià”. La persona que parla d’aquesta manera sobre la possibilitat que un hipotètic pacte entre Podem i Compromís poguera acabar amb un grup parlamentari propi és membre d’Amaiur. La formació basca, obtingué l’any 2011 un total de set diputats. Sis per les circumscripcions de la comunitat autònoma basca i un altre per Navarra. En aquesta demarcació tingueren un 14,86% dels vots. A pesar de tindre més de cinc diputats amb un 15% dels vots, la Mesa del Congrés els va denegar el grup.
La decisió fou fruit de la interpretació dels articles 23 al 29 del Reglament de la Cambra Alta, al qual hauran de recórrer Compromís i Podem si finalment van junts a les eleccions. Una frase pareix que fa sonar totes les alarmes a la seu del Bloc, el partit més reticent al pacte. Al punt 2 de l’article 23 es diu: “En cap cas poden constituir Grup Parlamentari per separat amb diputats que pertanyen a un mateix partit. Tampoc podran formar Grup Parlamentari separat els diputats que, al mateix temps de les eleccions, pertanyeren a formacions polítiques que no s’hagen enfrontat davant l’electorat”.
Des d’Amaiur li resten importància a aquestes normes ja que, segons asseguren, “després tot es resumeix en la voluntat política”. En aquest sentit recorden que el grup parlamentari és un principi general de l’exercici polític. “Els grups són instruments, no són un fi”, asseguren.
Per això s’entenen casos ‘d’irregularitats’ com el d’UPyD, que en aquesta legislatura es va servir d’un diputat de Foro Asturias per a formar el seu grup parlamentari. Tampoc hi hagué problemes amb la constitució d’un grup per a ERC, tot i que la formació es presentà al País Valencià sense obtindre el mínim del 15%. Coalició Canaria també va viure eixa “màniga ampla” quan va necessitar un parell de diputats del PP per a formar el grup parlamentari.
Altres fonts consultades per La Veu del País Valencià asseguren que la situació que es podria viure entre Compromís i Podem tindrà una solució conjunta favorable a la creació d’un grup propi. “El PSC mai ha tingut grup parlamentari, però si parles en ells et diuen d’una forma molt segura que en tindran a la propera legislatura”, explica un diputat.
De fet ja en tenen al Senat on formen el Grup Parlamentari Entesa pel Progrés de Catalunya. A banda dels set senadors del socialistes catalans (PSC) també hi ha els dos d’Iniciativa per Catalunya Els Verds. El PSOE té el seu propi grup, a banda, tot i que són la mateixa marca i es varen presentar de forma conjunta a Catalunya.
En tot cas qui haurà de decidir sobre el cas Compromís-Podem serà la Mesa del Congrés dels Diputats. La seua paraula serà definitiva i concloent. Tal com es va demostrar amb el cas d’Amaiur, el Tribunal Constitucional no sol entrar a valorar les decisions que es prenen a la seu de la Cambra Baixa.
La importància de tindre grup parlamentari propi es mesura tant per una qüestió econòmica, ja que l’assignació al partit és molt major, com per la visibilitat que dóna amb torns propis de paraula, possibilitat de preguntar directament al president i participar a totes les comissions.
Des d’Amaiur apunten a un altre valor: el nacional. Amb un grup propi es pot participar en organismes europeus com ara el Consell d’Europa, l’OTAN i l’OSCE. “Això et dóna una imatge de país i de fortalesa molt important”, apunten des de la formació basca.
