En el marc de les negociacions per a dissenyar la candidatura a les eleccions europees, Compromís està evidenciant, de manera totalment injustificada, una dependència cap a Sumar que no s’acaba d’entendre.
Els valencianistes tenen clar que concorreran a aquestes eleccions, però no han explorat cap altra aliança –o almenys no ha transcendit portes enfora, ni tampoc cap a la militància– que no siga amb Sumar i els partits que giren al voltant de l’òrbita de Yolanda Díaz. Quan les negociacions s’han complicat, des de Compromís han arribat a suggerir que s’hi presentaran a soles si cal, una manera d’evidenciar-ne la feblesa davant els qui els han de cedir un lloc destacat a la llista i que saben que Compromís, en solitari, té escasses opcions d’assolir un eurodiputat. Al 2014 ho va poder fer a través d’una aliança amb Equo, però el context era totalment diferent.
La pregunta és a què es deu aquest entestament de Compromís a l’hora d’aliar-se amb Sumar. Perquè Sumar ha demostrat que no està gens interessat a aliar-se amb Compromís, sinó més bé a domesticar-lo. S’ha demostrat així des del mateix moment en què Sumar ha iniciat la seua fase d’assentament al País Valencià amb molta més insistència que en cap altre territori en què hi haja una força presumptament equiparable a la de Yolanda Díaz. Es va demostrar a les eleccions espanyoles quan Sumar, per ordre directa de Yolanda Díaz, va fer que Compromís assumira la humiliació de col·locar un cunero com a cap de llista per la demarcació d’Alacant, evidenciant que allò de la «nova política» és només un eslògan buit de contingut. I s’està demostrant ara en les negociacions per a la candidatura europea, quan tot i l’entusiasme de Compromís per a cedir els seus vots a la plataforma de Yolanda Díaz –que es traduirien en un eurodiputat a canvi de convertir la marca valencianista en intranscendent en termes electorals, tal com va passar el 23-J–, des de Sumar tornen a intentar arraconar els valencianistes per mers interessos partidistes.
Si, com a mínim, tots aquests intents es feren perquè la militància de Compromís n’ha donat el vistiplau, es podrien justificar. Però és que les demandes de les bases per a debatre democràticament aquesta decisió han sigut aturades per la direcció de Més, l’antic Bloc Nacionalista Valencià, que tristament no veu cap altre horitzó que no siga el d’una aliança amb un partit que es diu plurinacional però que es controla des de Madrid, que es diu transformador però que col·loca cuneros a les llistes i que es diu integrador però que prioritza els càlculs de les quotes en totes les negociacions.
