Els experts assenyalen que la mobilització social a Catalunya i Escòcia és molt diferent precisament perquè el govern de Londres va autoritzar, només mesos després que l’SNP d’Alex Salmond guanyara per majoria absoluta les eleccions, un referèndum independentista. En una entrevista a l’ACN, l’experta en nacionalisme català de la Universitat de Glasgow Kathryn Crameri defensava precisament aquest argument. “A Escòcia no hi va haver la necessitat de lluitar pel referèndum igual que a Catalunya”, destacava.
Els paral·lelismes i les diferències entre Catalunya i Escòcia omplen pàgines de diaris, hores de televisió i ràdio i fins i tot llibres com ‘El Mirall Escocès’, de l’assessor de l’SNP Xavier Solano. El president espanyol, Mariano Rajoy, advertia recentment que els processos són “absolutament diferents”, excepte pel fet que, si s’independitzen, tant Escòcia com Catalunya, deia, acabaran fora de la Unió Europea i patiran una forta caiguda del PIB.
La no-opinió de Salmond sobre Catalunya
El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha evitat reiteradament durant tota la campanya dibuixar paral·lelismes amb Catalunya, precisament per la manca d’un acord com el que té Edimburg amb Londres. Arran d’una pregunta de l’ACN, el líder de l’SNP va assegurar des de Londres el mes de març que no considera que Catalunya i Escòcia “siguen casos completament diferents”.
“El que dic és que a Escòcia, després de moltes negociacions, hem aconseguit un procés acordat. I això és el que fa que els casos siguen diferents. No comente sobre les aspiracions de Catalunya, o la gent de Catalunya, el que dic és que heu d’aconseguir un procés acordat”, va dir.
La seua número dos, Nicola Sturgeon, també ha defensat en moltes ocasions l’acord entre Londres i Edimburg com un model per a Catalunya. Al congrés de l’SNP a Aberdeen, Sturgeon va admetre, però, que a Escòcia “hi hauria hagut un referèndum” fins i tot si Londres haguera rebutjat un acord per organitzar-lo. “El govern escocès creia que el parlament tenia els poders legals per fer-lo”, va dir la viceprimera ministra escocesa.
Per a Robert Liñeira, membre del programa de recerca ‘Futur del Regne Unit i d’Escòcia’ de la Universitat d’Edimburg, la influència més important del referèndum escocès a Catalunya “no serà el resultat del 18 de setembre, sinó el precedent que queda en resoldre una disputa d’aquesta mena mitjançant una votació”.
L’èxit d’un referèndum secessionista en una democràcia occidental europea consolidada seria important per a Catalunya. Segons Liñeira, des del punt de vista formal, el procés a Escòcia “és molt impecable” i un model a seguir, tot i que difícil d’implantar, a l’Estat.
Por a Espanya
Tot i les comparacions d’analistes i periodistes, els intents d’Alex Salmond d’evitar els paral·lelismes en públic, almenys fins ara, no han passat desapercebuts a Escòcia. En un article al diari ‘The Scotsman’, el seu corresponsal a Londres, David Maddox, assegurava que Catalunya podria “haver estat abandonada per l’SNP per les amenaces de l’Estat espanyol de retardar l’adhesió d’Escòcia a la Unió Europea” i les “pors” que el seu cas puga encoratjar “altres moviments independentistes”.
Segons Kathryn Crameri, l’SNP, que defensa el dret a l’autodeterminació als seus estatuts, difícilment s’implicarà en la campanya catalana abans del seu referèndum, i probablement tampoc després. “Sempre pensaran que en un futur poden necessitar el suport de l’Estat espanyol”, destaca aquesta experta.
Tot i això, i malgrat que els processos d’Escòcia i Catalunya són en fases diferents, poden arribar a influir-se l’un a l’altre, segons els experts. Per a Crameri, un ‘no’ a Escòcia seria una decepció a Catalunya però el moviment civil pro-independència “utilitzaria el seu entusiasme per seguir” endavant. “Si fos un ‘sí’ afegiria entusiasme i facilitaria alguns temes”, prediu, destacant especialment les negociacions amb la Unió Europea. “Els catalans no serien els primers” a tocar la porta de Brussel·les. Fins ara, la Comissió Europea ha evitat respondre concretament la qüestió escocesa o catalana, oferint només respostes generals que podrien canviar davant un “escenari precís”.
Però Escòcia, amb un procés acordat i legal, no vol acabar en el mateix sac que una Catalunya a qui Madrid nega el dret al referèndum, especialment pel que comportaria a nivell d’accés als ens internacionals. I és que les comparacions també poden complicar els processos. Al parlament escocès, els partits unionistes han etzibat en més d’una ocasió a Salmond que l’Estat espanyol vetaria una Escòcia independent a la UE perquè no voldria marcar un precedent per Catalunya, un argumentari que també van utilitzar diversos dels experts convocats a la comissió d’Afers Europeus que va crear la cambra per valorar la qüestió europea. La possibilitat espanta els votants més pro-europeus. La majoria dels experts, però, també coincideixen en remarcar que el vist-i-plau de Londres a la independència faria més factible l’entrada d’Escòcia com a membre de ple dret als organismes europeus i internacionals.
L’efecte de les manifestacions
Els independentistes d’Edimburg han organitzat per a diumenge un concert per la independència amb grups com Franz Ferdinand, Frightened Rabbit o la cantant Amy MacDonald que podria ser un dels clímax de la campanya i emula, tot i que en menors dimensions, el Concert per la Llibertat del Camp Nou. Però serà la gran manifestació independentista a Catalunya aquest Onze de Setembre, quan queda una setmana pel referèndum escocès, la concentració que aplegarà més independentistes a Europa. La V serà seguida de prop per Edimburg i podria impulsar la seua pròpia campanya, tot i que experts com David Torrance, biògraf de Salmond, assenyalen que els escocesos segueixen molt menys els catalans que els catalans als escocesos.
