L’aprovació del Reglament del Domini Públic Hidràulic el desembre del 2016 per part del ministeri de Medi Ambient va generar molta oposició a l’Horta Sud. El problema no és que negara a la comarca defenses davant de possibles inundacions sinó, precisament, tot el contrari.
Una notícia publicada pel digital Horta Noticias el 9 de març del 2017 resulta, llegida a dia de hui, entre indignant i torbadora.
Llavors, i segons informava el diari, alcaldes de l’Horta Sud, inclosos els de Picassent, Xirivella, Sedaví, Quart de Poblet, Silla, Aldaia i Alcàsser, a més d’altres representants dels ajuntaments d’Alfafar, Massanassa, Beniparrell i Picanya, van reunir-se amb el suport de la conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, aleshores dirigida per la socialista María José Salvador, per tal de mostrar la seua oposició a l’aprovació del citat reglament.
El problema és que declarava com inundable la major part dels termes municipals de la comarca, el que implicava la paralització de la concessió de llicències d’obra i d’activitat, ja que la nova normativa contemplava unes exigències molt més dures a les establer-tes fins al moment.
Segons es llegeix a la notícia, el llavors alcalde d’Albal, Ramón Marí (PSOE) es queixava que el reglament tindria «conseqüències molt greus» per al desenvolupament urbà i econòmic del municipi. Precisament Marí havia estat el «descobridor» del nou reglament, quan tramitava els permisos per instal·lar una ferralleria i va trobar-se que no podia concedir la llicència correponent.
També va intervenir l’alcalde de Silla, Vicent Zaragozá, encara en el càrrec, per denunciar que la nova normativa no sols impedia atorgar noves llicències, sinó també «canviar la llicència d’activitat per a un immoble ja existent». I el d’Alfafar, el popular Juan Ramón Adsuara, també en el càrrec actualment, va criticar que es declarara «el 94%» del seu terme municipal com a inundable.
Entre els alcaldes presents a la trobada hi havia, a més dels ja citats, Guillermo Luján d’Aldaia i Conxa Garcia de Picassent, tots ells socialistes i encara en el càrrec.
PATRICOVA
En aquella reunió, la llavors consellera d’Habitatge María José Salvador va denunciar que el reglament s’haguera aprovat «amb nocturnitat», sense consultar la resta d’administracions i que «usurpava» competències autonòmiques. A més, va explicar que la normativa estatal unificava els diferents nivells d’inundabilitat aplicant un criteri «matemàtic», contraposant-se al pla autonòmic de risc d’inundacions –el PATRICOVA-, actualitzat feia escassos mesos i que assegurava que era «molt més minuciós». «És un referent europeu» i «molt precís i adequat» que el reglament estatal. No cal dir que les zones declarades inundables pel reglament eren molt més extenses que les del PATRICOVA.
Només cal contraposar les àrees considerades com inundables pel PATRICOVA i la zona afectada per la darrera DANA per adonar-se de la minuciositat del pla i la seua precisió.
Per tot açò, Salvador afegia que presentaria un requeriment per «invasió de competències» i sol·licitaria la suspensió de l’aplicació. I esperava «no haver d’arribar a la via judicial».
Ramón Marí, en nom de la resta d’alcaldes assistents a la reunió, mostrava la seua satisfacció per «haver posat en marxa els instruments que poden solucionar la problemàtica que s’ha creat amb aquest reglament estatal i que limita la concessió de llicències».
No hi ha constància en les hemeroteques que la conselleria d’Habitatge demandara el reglament ni tampoc el BOE registra modificacions posteriors del mateix. A la reunió, però, també va acordar-se la creació d’una comissió tècnica amb treballadors municipals i de la Conselleria per elaborar una guia sobre «les normes constructives i d’adaptació al risc que servisca als tècnics dels municipis a l’hora d’atorgar llicències».
De fet, el reglament en qüestió, en cap cas prohibeix construir en zones inundables, sinó que tan sols estableix alguns «requeriments addicionals» per a la concessió de llicències. Entre els mateixos hi ha l’obligació que el promotor signe una «declaració responsable per actuacions en zones amb risc d’inundació», que ha de presentar a l’administració hidràulica, i en què ha «d’expressar clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, comprometent-se a traslladar aquesta informació als possibles afectats».
Un sistema de prevenció que ha fallat estrepitosament durant l’actual barrancada.
