En la Lliga Asobal d’handbol hi ha tradició d’anomenar l’enfrontament entre el Bidasoa Irun i l’Helvetia Anaitasuna com a derbi. Irun forma part d’Euskadi. En termes d’Estat de les autonomies, de la Comunitat Autònoma Basca. Anaitasuna, per la seua part, és un club esportiu de la ciutat de Pamplona-Iruña, capital de la Comunitat Foral de Navarra. Així i tot, l’Asobal, Associació professional de club d’Handbol —amb seu a Barcelona—, sí que ha utilitzat el terme de forma oberta.
Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua un derbi és «un partit entre equips importants, bé de futbol o bé d’altres esports, pertanyents a una mateixa ciutat o a zones pròximes, o tradicionalment rivals». Entesos d’aquesta definició el València CF-FC Barcelona, es podria catalogar com a derbi.
A Iruña i a Irun es parla eusquera. De fet, un dialecte més pròxim que al de Bilbo. A Iruña s’ha penjat la Ikurriña al costat de la bandera de Navarra, la de la Unió Europea, la de l’Estat Espanyol i la de la mateixa ciutat. Quants ajuntaments valencians tenen la quadribarrada com a bandera del municipi per heràldica, i quants catalans? El riu Bidasoa naix a Erratzu, territori de Navarra en l’actualitat. El Sénia naix a la Pobla de Benifassà (alt Maestrat) passa per Ulldecona i Alcanar (Catalunya) i desemboca a Vinaròs (Baix Maestrat). Iruña i Irun no tenen un mar comú. Cosa que sí que tenen València i Barcelona. És el derbi de la Mediterrània?
A més, etimològicament, Iruña i Irun estan relacionades en el seu nom. Hi ha qui els relaciona en època romana per la paraula basca (h)iri (‘ciutat’). Valentia té origen llatí i Barcino també. De fet, si ens remuntem a l’edat mitjana, també hi ha coincidències. Fins al 1200 Irun formava part del regne de Navarra. En eixe mateix any va ser incorporada a Castella. En termes València-Barcelona. El conqueridor de València, el rei Jaume I, era el Comte de Barcelona alhora que conqueria i atorgava els Furs el 1261. Ambdós van ser dos dels ports més destacats de la Corona d’Aragó. És el derbi de la Corona? Saragossa i Mallorca ací haurien de dir alguna cosa.
Segons apunta Manolo Montalt en un article del diari plazadeportiva, la primera vegada que es té constància de l’ús de la senyera per part del València CF amb un document gràfic és el 3 de juny del 1956 en un partit amistós a Mestalla contra el Glasgow Rangers. «El blau en els punys de les mànegues i en el coll de la camisa, mentre que els pantalons sí que són del citat color», descriu el periodista esportiu. Article en el qual també s’apunta a l’augment progressiu de l’ús del blau amb la senyera amb el pas del temps.
En eixe partit, hi va haver un jugador que no pertanyia a les files del València. Ladislao Kubala va ser cedit pel FC Barcelona per aquell enfrontament, cosa inimaginable hui en dia. Però les coincidències no acaben ací. De fet, el primer jugador internacional valencià va ser Agustín Sancho, jugador de Cabanes. Però no ho va ser amb el València, sinó amb el FC Barcelona.
O tal vegada s’haurien de fer altres preguntes. Necessita el president de la Generalitat Valenciana, declarat aficionat del FC Barcelona, traductor quan parla Xavi en català a roda de premsa? O Mateu Alemany? O Ferran Torres? En quina llengua respon Queralt Casas, jugadora catalana del València Bàsquet, a À Punt? Jordi Alba entenia el valencià quan va jugar al València CF? L’alacantí Iñaki Peña, quan va arribar a la pedrera del Barça, entenia la llengua?
Tal vegada, la raó de per què al Bidasoa-Anaitasuna se l’anomena derbi i al València-Barça tinga més a vore amb altres coses. La seu de LaLiga està a Madrid i la d’Asobal a Barcelona. O tal volta no. Perquè a Madrid també té seu la RFEBM (Reial Federació Espanyola d’Handbol) i l’enfrontament entre l’Anaitasuna i el Bidasoa el van catalogar de la següent manera l’abril d’enguany: «pràcticament un derbi entre ambdós clubs veïns i amb gran tradició». Algú s’imagina que un dia la RFEF (Reial Federació Espanyola de Futbol) cataloga un València CF-FC Barcelona com un derbi?
