Sacha Kruithof Perelló (Orba, Marina Alta, 1998) és pilotari. Però a diferència de la gran majoria dels esportistes de l’esport patri, no ho fa al País Valencià. Ho fa arreu del món. Bèlgica, Nova York, Amèrica Llatina. Tot un seguit de països i continents on es juga a pilota. Tal vegada no les mateixes modalitats que a casa nostra, però sí amb la mateixa passió. Ara, aquestes històries es transformaran en una sèrie documental per À Punt de quatre capítols. Però, el vessant comunicatiu de Sacha no ve d’ara. Un dels jugadors masculins que va aconseguir el mundial de pilota a Alzira, a l’anterior edició amb la selecció valenciana, és un creador de contingut nadiu. Els últims dies un vídeo seu a les xarxes parlant sobre l’autoestima a la llengua s’ha fet viral a xarxes. A Diari La Veu coneixem un poc més aquest extravertit veí d’Orba mig neerlandés i poliglota.
Sacha Kruithof Perelló, el pilotari que juga pel món.
Ho soc, sí, m’agrada viure i aprendre les experiències que estan relacionades a jugar a pilota arreu del món. Tant gastronòmicament com amb persones. Des que vaig començar a la meua terra, al País Valencià, he jugat arreu del món, i sí, ho soc.
Acabeu de gravar una minisèrie amb CreaConcepto i gent que va estar a la revista Ferida. Com va nàixer la proposta?
El repte de Sacha primer i ara Sacha a Nova York, és una sèrie documental que va de com Sacha descobreix ara a Nova York, però potser en un futur més arreu de tot el món, les diferents modalitats que hi ha de jugar a pilota. S’enfronta als millors jugadors de la ciutat. Nova York és la meca de la pilota a la modalitat One Wall, modalitat internacional. És el bressol dels millors jugadors del planeta. Tenen més de 2.000 canxes de joc.
He anat a molts països. Estava descobrint moltes altres coses. Plats i històries de vida. La pilota és un esport en què no cal una gran inversió per a jugar. Aleshores et trobes històries molt interessants de superació. Que ha ajudat la gent a eixir de situacions en la vida. Jo he eixit d’Orba, del meu poble, i he aprés moltes coses. A banda de com a pilotari com a esportista. Volem reflectir que un xiquet va començar al seu poble descobreix diferents cultures i formes de viure a la ciutat que mai dorm, Nova York. Molts pensem que és un esport que només es practica ací a casa, però la pilota és un fenomen global.
«Molts pensem que és un esport que només es practica ací a casa, però la pilota és un fenomen global»
El documental acaba amb un enfrontament final amb el millor jugador de la ciutat. Quines més particularitats podem trobar?
Al llarg dels quatre capítols descobrirem històries i Sacha s’enfrontarà a un rival. Sacha s’està preparant per a jugar amb el millor jugador de la ciutat, que és Tywan Cook.
Es pot dir que és com un inside esportiu
Narra la vida de Sacha, perquè és una cosa que jo he fet prou. En realitat jo allí soc l’estranger. Intente llevar-los la corona. Recorde la primera vegada que vaig anar a Nova York, que va ser el 2016, encara no havia complit la majoria d’edat. Allà em guanyava tot el món. Ha sigut un camí poder jugar contra els millors. Em sent molt orgullós de donar eixa visibilitat a la pilota.
Crida molt l’atenció com et maneges a les xarxes socials. Ha sigut dur això a la pantalla del saló.
Ha sigut el treball de molts anys. A la tele li va agradar molt perquè té un component esportiu i emocional. Però, també de descobriment. A través de la pilota descobrim. És l’excusa per descobrir més coses. Si no t’agrada la pilota, potser t’agraden altres coses. No t’ha d’agradar la pilota per veure la sèrie. Jo a les xarxes soc una formigueta. És digitalitzar un tema molt tradicional. La gran majoria de gent no sap les normes i d’on prové. La pilota és un dels esports més antics. Va nàixer a Grècia i es va jugar als carrers de París. La gent apassionada no s’ha adequat als temps. M’agrada contar curiositats, com ara el tema de les 2.000 canxes a Nova York.
En una entrevista amb Clara Castelló en À Punt digueres que s’ha de dur al carrer. Un exemple seria posar zones de joc al parc del riu Túria. Has fet alguna proposta en ferm?
Amb l’antic govern sí que va haver-hi una proposta en ferm. De moment en aquest moment no hem contactat. És tot molt lent. València no és una ciutat adaptada a l’esport. No és una ciutat que permet jugar a l’esport d’una manera gratuïta i accessible. Tens el riu, pots córrer, però la majoria d’instal·lacions has d’estar en un club i reservar. Demane que anem a un model accessible i inclusiu. Per què?, perquè una paret et permet jugar amb la mà, una raqueta, o el peu. És un espai de joc. Pots dedicar altres modalitats esportives i sobretot que siga un lloc de reunió. El càmera em deia que ell es quedaria a viure a Nova York només per no haver de reservar la pista. Ve la gent, jugues i te’n vas a casa. No has de pagar i pots fer nous amics. Té molts beneficis, no només a nivell és esportiu, sinó en l’àmbit social. Els nivells d’aïllament social només fan que créixer.
Has deixat caure que pot haver-hi més temporades.
Saps com funcionen les coses a la tele? Si les audiències van bé, doncs sí. Si no, doncs no. En principi estarà al voltant de gener o febrer.
«Només amb una pilota i una paret es pot canviar la vida de la gent»
Quina història que has conegut a través de la pilota ha sigut la que més t’ha impactat.
A Mèxic, vaig estar a Tepito, el barri més perillós de la ciutat. I vaig conéixer un home que havia perdut els pares, que tenia un fill, no estava amb la dona i l’havien ferit a la cama d’un tir. Em va transmetre que jugar a pilota cada dia l’havia ajudat a fugir del món de la droga i deixar els vicis. Només amb una pilota i una paret es pot canviar la vida de la gent.
A més, al documental coneixerem la història de William Polanco. Ell va ser el meu mentor. El vaig conéixer amb set anys en un clínic de One Wall. No sabia ni què era. La seua mare conta que molts amics d’ell estan morts o a la presó. Nova York no és el que era. Això el va ajudar a no clavar-se en problemes. La família de William és de República Dominicana. Va arribar amb set anys. Per la mort del seu pare va haver de ser responsable del seu germà. Ell va arribar a ser el millor jugador en dobles.
Fora de micro parlant de la importància del màrqueting has dit: «Un esportista és una empresa». On has aprés eixa habilitat per comunicar?
Mon pare sempre em diu: «Quina boqueta que tens». Jo m’he criat en un poble. Sempre he parlat amb totes les iaies. He anat a comprar a les tendes. Sempre m’ha agradat aprendre coses interessants. Em fixe molt en gent que fa arribar allò que l’apassiona. Això de l’empresa ho pense perquè jo m’organitze així al llarg de l’any. Ingressos, despeses, de quina manera puc créixer. Una empresa planteja campanyes de màrqueting, un esportista vol arribar a més gent. Quan fas una cosa ho fas perquè t’agrada. No cal mirar els números. Ha d’agradar-te a tu a banda de la resta. Jo soc un esportista primer que tot, però després tinc la meua habilitat comunicativa. En aquest món tan capitalista ens costa diferenciar un esportista d’un influenciador. Que un tinga molts seguidors no vol dir que siga bo. I que un altre en tinga pocs no vol dir que siga roí.
«Crec que al 2036, a Mèxic, (la pilota) serà olímpica»
T’han preguntat molt a què et dediques a banda de la pilota. Ja saps, per guanyar diners (rialles).
Primer soc pilotari, però a banda soc moltes altres coses. Sempre dic que primer soc autònom (rialles). Em dedique a la pilota en diferents vessants. Comunique, competisc i forme adults i xiquets. Ara mateix no forme, per compromisos, però m’encisa.
Aquests dies s’ha fet viral un vídeo teu parlant sobre l’autoestima de parlar valencià arran de les crítiques d’Aitana Bonmatí a la Gala del Baló d’Or.
Hi ha molta gent valenciana bona al seu àmbit que no sabem que són valencians. I no parlen valencià. Fins i tot, valencianoparlants que no comuniquen en valencià. No estava dient que vas fora i només has de parlar valencià. Un dia vaig veure un vídeo de Gayà i Pepelu [jugadors del València CF], que són ambdós valencianoparlants, de la Marina Alta, parlant els dos en castellà. Em dol. Pareix que ha calat això que el valencià el parlem dins de casa, allò de el castellà el parlem fora perquè som gente de bien. Pensava que podia tenir repercussió, però no tanta. Sé que és un vídeo d’un tema candent i que et fa posicionar-te políticament. Però crec que és necessari que la gent perda eixa por. A mi em passa. Si estic a València i no al poble, no parle valencià en segons quins negocis per por. Si ha ajudat al fet que algú s’encoratge per parlar valencià, és un orgull. No és qüestió de no aprendre altres llengües. Parle quatre idiomes i cada vegada que he anat a un país he aprés l’idioma.
«A mi em passa. Si estic a València i no al poble, no parle valencià en segons quins negocis per por»
El somni de molts pilotaris és que l’esport arribe a ser olímpic. Quan creus que pot arribar?
La pilota ja està als Jocs Panamericans, que és la pilota basca. La pilota és tan rica i diversa, que no està unida. Hi ha diferents federacions i per competir és complicat. Però, crec que el 2036 a Mèxic, serà olímpica [Encara no s’ha decidit la seu dels jocs olímpics del 2036, però Mèxic és una possible seu].
Hi ha hagut conflictes entre la Federació de pilota i la Fundació per l’últim conveni signat. En principi, la Fundació continuarà el circuit professional fins al 2023. Com ho has viscut?
Sé que la Federació té contractats els jugadors per a la temporada que ve. La Fundació diu que això no pot ser. Ara estan parlant amb la direcció general d’esports per solucionar-ho. El que sí que està clar és que la pilota ha de modernitzar-se. Hem de rebre diners públics, però no es pot dependre d’això. La pilota ha de generar ingressos. Si el model no canvia, estem abocats a cada vegada trinquets més buits, menys espectadors i menys interés. No es crea debat públic sobre ella. Entrem en si hi ha un model de professionalitat fals. A molts jugadors no els dona. La pilota no és un esport competitiu. A la pilota professional s’organitzen els equips per tal que estiguen igualats. Això es fa amb els xiquets. Però en modalitat professional no pots fer-ho. Un jugador més bo en tindrà un de no tan bo per equilibrar. Per tant, hem d’anar a un model competitiu. Si dos jugadors són bons i volen estar junts, se’ls ha de deixar com passa en el tenis o el pàdel. Si adulteres una competició, deixa de ser una competició. S’ha arreglat històricament per l’aposta. Però, ja no passa. Senyors de la pilota, s’ha d’evolucionar.
«Senyors de la pilota, s’ha d’evolucionar»
No volia traure el tema, però al principi has dit País Valencià. Tens por com a esportista de no rebre subvencions per aquest tema. [El vicepresident de la Generalitat, Vicente Barrera, va reconéixer que ha vetat les fundacions d’escriptors i entitats que s’utilitzen el terme País Valencià].
M’he clavat en tants embolics per dir el que pense… És igual que això de «no ens fareu catalans». Són coses que es fan per dividir la població. Com més gent parle valencià, català o com vulgues dir-li estarem tots guanyant. Tota la resta són batalles estèrils.
