La Lliga Segona FFCV, fins fa poc coneguda com a Primera Regional, és la huitena competició del futbol estatal. Es divideix en diverses lligues, repartida entre les diferents comunitats de l’Estat espanyol i integrades aquestes, al seu torn, per diversos grups que es divideixen per criteris territorials.
Al País Valencià, la 2a FFCV compta amb huit grups, i aquestes són les comarques amb més pes dins de cadascun.
El grup I està clarament dominat per la Plana Alta, que compta amb 10 dels 16 clubs que hi competeixen: CF Els Ibarsos –de la Serra d’en Galceran–, CFUE Ripollès –de Castelló de la Plana–, CE Almassora B, CF Torreblanca, Orpesa CF, CF Rafalafena, CF Sant Pere B –del barri del Grau de Castelló de la Plana–, CF Borriol, CF Joventut Almassora i CF Vilafamés.
En aquest mateix grup hi ha equips que representen el Baix Maestrat, que té l’ACE Peníscola i l’Eture SCF de Vinaròs; i a la comarca dels Ports, amb el CF Traiguera i el Morella FC. Més singular és el cas de la Plana Bixa, que té l’Esportiu Vila-real al grup I i la UE Vall d’Uixó B, el CE Borriana B, La Vilavella CF, el CE Betxí i el CE Vila d’Onda al grup II.
Al mateix grup segon empaten amb cinc equips la Plana Baixa i l’Horta Nord, que té la UE Puçol, el Júpiter CF de Massamagrell, el Meliana CF, El Puig CE i el Foios Atlètic CF. Altres comarques presents en aquest grup són l’Alt Palància amb el CE Xèrica, el CE Altura i el CE Soneixa B; i el Camp de Morvedre amb el CF Atlètic Gilet, l’Atlètic Saguntí B i el CEF Canet.
L’Horta Nord, protagonista del grup tercer
El grup III té com a gran protagonista l’Horta Nord amb aquests equips: Tavernes Blanques CF, CF At. Moncadense, Burjassot CF, Patacona CF B –d’Alboraia–, Ribarroja CF B, UE Rocafort i Godella CF B. També hi ha cinc clubs del Camp de Túria, que són la UE Bétera, el FBAC Benaguasil, Llíria UE, Sant Antoni de Benaixeve CF B i el Racing Llíria. Per últim, la ciutat de València compta amb el CE Serrans i la Unió Impossibles Beteró CF, aquest últim club dels Poblats Marítims, mentre que la comarca dels Serrans té l’AT Villar CF i el CE Pedralba.
Al grup IV la ciutat de València és la que més presència té amb el CE El Rumbo –del barri de l’Olivereta–, amb l’Atlètic del Túria, el Col·legi Salgui del barri de Jesús, el CE Zafranar del mateix barri, el CE Apolo de Pinedo, el col·legi alemany Deutsche Schule i el filial del club del barri de Sant Marcel·lí. Una altra comarca amb diversos clubs és l’Horta Sud, que en té cinc: l’Sporting Mislata, el CE Joventut Picanya, el CE Monte-Sión de Torrent, el Xirivella CF i el filial de l’Aldaia.
Aquest grup té tres comarques més amb representació: la Foia de Bunyol amb el CE Xest i el CF Xiva, l’Horta Nord amb Los Silos CF de Burjassot i la Plana d’Utiel amb el Caudete de las Fuentes CF.
El plural grup cinquè
Diverses comarques tenen presència en aquest grup. El cas més curiós és el de la Unió Benetússer-Favara CF, un club que representa dues localitats de dues comarques diferents: l’Horta Sud i la Ribera Baixa respectivament. La primera d’aquestes comarques també compta amb altres representants: l’Alcàsser CF, el Picassent CF i el Catarroja CF.
Amb altres quatre representants hi ha la Costera, que hi té el CE Llosa, el CE l’Alcúdia de Crespins, el Moixent CF i el filial de l’Olímpic de Xàtiva. D’altra banda, la Ribera Alta compta amb el CE Benifalló, amb el filial del Castellonense i amb l’AC Carlet. La Canal de Navarrès hi té la SIA Academy a Énguera i el CE Énguera a la mateixa localitat, mentre que hi ha també altres tres comarques amb clubs representants: València ciutat amb el Castellar Oliveral CF Pobles del Sud, la Vall d’Aiora amb l’Ayorense i la Vall d’Albaida amb el CF Agullent.
La Safor al grup sisè
Sens dubte, la Safor és la comarca que domina el grup sisè amb 9 de 16 clubs gràcies al al CF Simat, a la UE Oliva, al CF Bellreguard, al Real de Gandia CF, al Safor CF Gandia, a la UE Beniopa, a la UE Benifairó de la Valldigna, al CF Miramar i al Daimús CF. La Ribera hi té representació discreta amb l’Almussafes CF i el CF Cullera –de la part Baixa– i la UE Alginet –de l’Alta, mentre que la Marina Alta compta amb el Gorgos CF, el CF Orba, el FB Teulada-Moraira i el filial del CE Dénia.
Les dues Marines, precisament, són les que més clubs tenen al grup setè: la Baixa compta amb el CE Polop, el filial del CF Benidorm, el CF l’Alfàs del Pi, la UE Altea i el CF Foietes de Benidorm i l’Alta amb la UE Benissa. Tot i que aquest grup té una presència destacada de l’Alacantí, amb l’AT Jonense de Xixona, l’Alacant Enyeca CF, el CE Salesians d’Alacant, el club de la Universitat d’Alacant, l’Alacant City FC, el filial del Jove Espanyol de Sant Vicent del Raspeig, el Racing Santa Bàrbara i el Tómbola Athletic, aquest últim de l’homònim barri alacantí. Elx, capital del Baix Vinalopó, hi compta amb el Club Costa City i amb el RC Il·licità.
El sud del sud
Les comarques del Vinalopó i el Baix Segura integren l’últim dels grups de la segona FFCV. El Baix Vinalopó compta amb la UE Crevillent, l’Elx Dream i el Carrús d’Elx, mentre que el Vinalopó Mitjà hi té el Pinós CF, l’Eldense C, el Monòver AT, l’Alguenya CF, l’Asp UE i la UE Petrelense. L’Alt Vinalopó només compta amb la UEF Saix i, per últim, el Baix Segura domina la categoria amb el Guardamar Soccer, el CE Coix, l’Sporting Albatera, l’At. Algorfa, el CF Rafal i l’Sporting Saladar d’Almoradí.
