Un home de 59 anys ha perdut la vida mentre participava en la Volta a Peu de Vilamarxant (el Camp de Túria) que ha tingut lloc aquest dimecres.
Al voltant de les 10 hores, el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) ha rebut una alerta informant que un corredor s’havia desplomat durant la prova popular.
Ràpidament, s’ha mobilitzat un SAMU al lloc dels fets, però, tot i els esforços del personal sanitari per reanimar-lo, no han pogut salvar la seua vida i l’home ha acabat morint.
Davant aquest tràgic succés, l’Ajuntament de Vilamarxant ha decidit suspendre les carreres de les categories inferiors. A més, ha comunicat que l’esdeveniment programat a la vesprada es posposa al 20 d’octubre a les 19 hores.
La corporació municipal ha expressat el seu condol a familiars i amics de la víctima.
Altres casos d’enguany
El gener passat la 39a Mitja Marató de Castelló de la Plana es va veure eclipsada per la tràgica mort d’Antonio Serrano de la Torre, atleta del Club Atletisme Abrera (el Baix Llobregat). Després de completar la carrera, Serrano va patir una insuficiència cardiorespiratòria al seu hotel, i va morir malgrat els esforços dels serveis sanitaris del SAMUR.
També el mateix mes, l’atletisme valencià lamentava la pèrdua de la jove Alba Cebrián, de vint-i-tres anys, que va sucumbir després d’una parada cardiorespiratòria durant un entrenament a les instal·lacions de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa). En el cas d’aquest tràgic esdeveniment es destacava la importància dels desfibril·ladors externs automatitzats (DEA) en instal·lacions esportives d’alt rendiment. Alba Cebrián va tenir una oportunitat addicional de vida gràcies a l’ús d’aquest equip, segons fonts del Club Atletisme de la Vall d’Uixó.
Risc per a no professionals
Un estudi del departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona assegura que el perill per a les persones no professionals és molt més gran. «Les curses de llarga distància tenen un impacte en la salut dels corredors, especialment entre els corredors que no són d’elit. Necessitem més investigació per a oferir recomanacions personalitzades basades en l’evidència científica», diu l’estudi publicat en la prestigiosa revista de medicina de l’esport Apunts.
Ambdós casos posen de manifest la necessitat d’estar preparats per a afrontar emergències cardíaques en l’àmbit esportiu. Un estudi fet a joves Alemanys i Francesos publicat a European Society of Cardiology destaca que la supervivència després d’una aturada cardíaca augmenta significativament quan s’utilitzen desfibril·ladors externs automatitzats (DEA). Centres esportius amb DEA mostren una supervivència del 93%, comparat amb un 38% en altres situacions. A més a més, a l’estat espanyol, els entrenadors amb titulació d’atletisme tenen com a assignatura obligatòria l’atenció i saber fer ús d’aquests tipus de dispositius.
És evident que les situacions no són equiparables ni per edat, ni per situació, ni prova. Així i tot, sí que recorden diverses qüestions: la necessitat de tenir un dispositiu d’atenció ràpida com la DEA, i fer-se revisions mèdiques periòdiques i més encara en cas de fer proves més exigents del normal en la rutina esportiva habitual.
