Una imatge que va pegar la volta al món i es va fer viral a les xarxes, la futbolista Alba Redondo, publicava a les seues xarxes un vídeo en el qual li demanava matrimoni a la seua actual parella. Per descomptat, una dona. Aquesta seria una anècdota més, inclús es podria dir un fet qualificable de premsa rosa, si no es tinguera en compte l’odi que encara pateix el col·lectiu LGTBQ+.
A les agressions que han augmentat els últims anys segons tots els indicadors, s’ha d’apuntar casos concrets que toquen l’esport. És el cas de l’exjugadora del CF Barcelona Jenni Hermoso. La madrilenya fa uns dies va penjar una foto afectuosa a xarxes amb la seua parella, jugadora del Reial Madrid. La quantitat de missatges ofensius que va tenir la publicació va ser exagerat. «Ja sabem per què Vilda volia les portes tancades», «Molta tisora a la selecció», aquests dos són un recull de tots els que va haver-hi en aquesta publicació a xarxes. Hermoso va haver de contestar, no per obligació, sinó, per assenyalar, que mentre aquests tipus de comentaris es feren, que ella continuaria reivindicant la seua sexualitat i amor en contra de l’odi.
En l’àmbit local, destaca la figura de Víctor Gutiérrez, jugador de waterpolo d’origen valencià. Gutiérrez va fer pública la seua homosexualitat el 2016, convertint-se en el primer esportista d’elit de waterpolo a Espanya en fer-ho. El seu coratge ha estat fonamental per obrir camins i donar veu a molts joves esportistes que lluiten per ser ells mateixos en un entorn sovint conservador.
En l’àmbit internacional, un dels casos més icònics és el de Megan Rapinoe, estrella del futbol femení dels Estats Units. Rapinoe no només és coneguda per les seues habilitats al camp, sinó també pel seu activisme i defensa dels drets LGBTQ+. La seua influència ha travessat fronteres, inspirant molts altres esportistes a seguir el seu exemple.
També en el futbol, però en aquest cas en el masculí, és molt conegut el cas del capità de la selecció alemanya, Manuel Neuer. Ell va ser un dels futbolistes més activistes a l’hora de portar símbols del col·lectiu durant el Mundial celebrat a Qatar l’any 2022. El porter del Bayern de Múnic, quan juga amb la seua selecció porta un braçalet amb els colors de la bandera LGTBQ+. És la seua manera d’emprar esdeveniments massius, com pot ser l’actual Eurocopa que s’està disputant al seu país, per donar visibilitat a aquesta lluita global pels drets humans.
Un altre exemple notable és Tom Daley, el bussejador britànic que va revelar la seua homosexualitat el 2013. Des de llavors, Daley s’ha convertit en una figura de referència, no només pel seu èxit esportiu, sinó també per la seua defensa dels drets LGBTQ+ i la seua lluita per la igualtat en l’esport.
Observatori
Diari la Veu del País Valencià va posar en marxa l’Observatori de la Censura una iniciativa per seguir la censura al País Valencià des de l’entrada dels governs de PP i Vox al nostre territori. Algunes d’aquestes accions han anat en contra de la visibilització, normalització i dignificació de les persones LGTBQ+.
Coneixeu més casos d’esportistes que han eixit de l’armari i s’han convertit en referents? Podeu compartir amb nosaltres als comentaris aquests casos.
