Aquest cap de setmana comença la Lliga de futbol de Primera Divisió i tot seguit s’aniran estrenant les distintes competicions de l’esport més popular. Els equips valencians tenen diferents quotes de representació en cada categoria, però quines són les comarques que tenen més presència?
A la Primera i a la Segona Divisió només hi ha una comarca amb dos equips, un a cada categoria. Es tracta de la ciutat de València, que compta amb el València CF a la màxima categoria i amb el Llevant UE a la segona. Pel que fa a la resta de comarques, les de la Plana compten amb el Vila-real CF (Plana Baixa) en Primera Divisió i amb el CE Castelló (Plana Alta) recentment ascendit a Segona. Un cas similar es dona amb les comarques del Vinalopó, que tenen dos equips en Segona: l’Elx CF, del Baix Vinalopó; i l’Eldense, del Vinalopó Mitjà.
1a i 2a RFEF
A la tercera categoria del futbol estatal, la 1a RFEF, el grup segon compta amb dos equips de l’Alacantí: l’Hèrcules CF i l’Intercity. També hi ha el Vila-real B (Plana Baixa) i l’Alcoià, de la comarca homònima.
A la 2a RFEF, la quarta categoria, la major part dels clubs valencians es concentren al grup tercer, on hi ha quatre equips de quatre comarques diferents: el Mestalla, filial del València CF; la UE Alzira (Ribera Alta), l’Il·licità –filial de l’Elx– i el Torrent CF, de l’Horta Sud, equip en millor posicionament de tota la comarca.
3a RFEF
En aquesta categoria, la cinquena del futbol estatal, hi ha 18 grups, un per cada comunitat autònoma –a l’Estat espanyol n’hi ha 17, de comunitats, però els equips andalusos estan repartits en dos grups. El grup sisè és el dels equips valencians, i en aquesta categoria les comarques també estan ben repartides.
Qui més equips hi té és la Plana Baixa, amb la UE Vall d’Uixó, el tercer equip del Vila-real CF i el CE La Roda, també del municipi de Vila-real. Amb dos equips empaten les comarques del Baix Vinalopó –amb el Crevillent Esportiu i el Torrellano Athletic, de la pedania homònima situada a Elx–, la Marina Baixa –amb el CF La Nucia i el CF Benidorm– i la Vall d’Albaida, amb l’Atzeneta UE i l’Ontinyent 1931 CF.
També tenen representació en aquesta categoria la Safor, amb el CF Gandia; la ciutat de València, amb el filial del Llevant UE; l’Alacantí, amb el Jove Espanyol de Sant Vicent del Raspeig; la Plana d’Utiel-Requena, amb el CE Utiel; el Camp de Morvedre, amb l’Atlètic Saguntí; la Plana Alta, amb el filial del CE Castelló; la Ribera Alta, amb la UE Castellonense; l’Alt Palància, amb el Soneixa CE; i l’Horta Nord, amb el Patacona CF d’Alboraia.
Lliga Comunitat
A la sisena categoria hi ha dos grups, el nord i el sud, tots amb equips valencians. El nord, que té la frontera a la Ribera Baixa, té l’Horta Sud com a comarca amb més representants: el Silla CF, el Manises CF, el Recambios Colón de Catarroja i la UE Quart de Poblet. La segueixen la Plana Baixa amb el CE Onda, l’Alqueries CF i el CE Borriana; i la Plana Alta amb el CF Nou Jove Castelló, el CE Almassora i l’Odisea CF, club de Castelló de la Plana.
Amb presència menor, amb un equip per comarca, estan l’Alcalatén amb el CE L’Alcora, el Camp de Morvedre amb el CE Acero –del Port de Sagunt–, la Foia de Bunyol amb el CE Bunyol, la Plana d’Utiel amb la SC Requena, la Ribera Baixa amb la SE Sueca i el Camp de Túria amb el Riba-roja CF.
Pel que fa al grup sud la comarca amb més representants és el Baix Segura, amb el Redovà CF, el CE Thàder de Rojals i la SC Torrevella. Amb dos equips empaten la Marina Alta –CFUE Calp i CE Dénia–, el Vinalopó Mitjà –el filial de l’Eldense i el Novelda Unió–, l’Alacantí –amb el filial de l’Hèrcules i el CFI Alacant, antic Alacant CF– i la Vall d’Albaida amb l’Olleria CF i el Benigànim CF. Amb un equip només hi ha representants de l’Alcoià, de la Costera, de la Ribera Alta, de la Safor i de la Marina Baixa, amb el Rayo Ibense, l’Olímpic de Xàtiva, la UE Carcaixent, el CF UE Tavernes de la Valldigna i el filial del CF La Nucia respectivament.
