Fa un parell de setmanes la notícia saltava als mitjans de comunicació locals. Uns indesitjables—no poden qualificar-se d’una altra manera—, van punxar les rodes a alguns dels jugadors de la Nucia CF. El club de futbol d’eixe municipi de la Marina Baixa farcit d’urbanitzacions va ser un somni que a poc a poc es desunfla. Ja amb la presència del Benidorm CF, l’objectiu era superar-lo i ser el primer equip de la comarca. Eixa era la primera estació. Després vindrien altres objectius, com rivalitzar a una categoria semiprofessional com la primera federació, l’hegemonia a les comarques alacantines del futbol a Hèrcules CF i Elx. L’espill davant el qual es mirava l’entitat era el Vila-real. Eixe club de la Plana que ha donat esperances perquè poblacions amb menys de cent mil habitants somien amb la primera divisió del futbol espanyol.
Un reconegut hostaler de la comarca, que prefereix no donar el seu nom ho confessa. «Quan Bernabé (Cano) venia per ací parlava que volien que el club pujara a primera divisió», recorda. Bernabé Cano és l’alcalde de la Nucia i diputat d’esports de la Diputació d’Alacant que ha transformat per complet la seua localitat. Coneguda pels seus embotits, va passar eixa etapa i ara ostenta el títol de Ciutat Europea de l’Esport a base d’inversions públiques, fons Europeus, uns impostos més alts que a la resta de la Comarca, deute i privatitzacions. Un model que la gran majoria de ciutadans que viuen al municipi han donat suport, elecció rere elecció. Cano és alcalde ja fa més de vint anys.
Amb aquesta iniciativa, la Nucia va copiar el model de ciutat de viles com Vic, que tenen l’esport i universitats privades al centre dels seus centres esportius. En aquesta línia va el seu PAI de la Serrella. Vol convertir la Nucia en un centre universitari privat primer, i si la Universitat d’Alacant escolta els seus cants de sirena, amb una facultat pública després. Altea té la facultat d’art de la UMH i la Nucia vol la d’esport d’Alacant. Un secret a crits.
Què té a veure tot açò amb el futbol? Doncs el club era una peça més dins d’aquesta estratègia que ve de lluny. Al principi de la temporada 2021-2022 es va produir un canvi. Un grup inversor nord-americà (ISMX Group) va entrar en la direcció. Fins aleshores, Cano havia tingut molt de pes en la presa de decisions i participació. Fins a tal punt, que va ser el metge del primer equip. Ara serien els de Miami els que portarien el rumb de l’entitat.
Una sèrie de dolentes decisions en la planificació i resultats roïns entre d’altres van propiciar que l’equip baixara la temporada passada de la categoria de bronze, és a dir, primera federació . Van caure a la quarta categoria, l’anomenada segona federació. Des d’eixe moment els nord-americans van desaparéixer del mapa. No responien a les telefonades, als correus i no es va saber res més. Kiko Lacasa, arquitecte esportiu del projecte va haver de posar-se al capdavant de l’equip com a entrenador a mitjans d’aquest mes de març. Una temporada desastrosa que es va veure rubricada fa dos caps de setmana amb el descens matemàtic. Aleshores, va ser quan els jugadors nuciers arribaren a la ciutat Esportiva Camilo Cano i després del partit fora de casa, es trobaren els cotxes amb les rodes punxades. Els impagaments a jugadors i treballadors són públics. La Nucia CF, un projecte «punxat».
Ampliació
Un dia després de publicar aquest article la plantilla va traure un comunicat a través de l’AFE, Associació de Futbolistes Espanyols. Ací el comunicat:
«Els futbolistes de la plantilla del Club de Futbol La Nucia volem denunciar mitjançant aquest comunicat, que fem públic a través de l’Associació de Futbolistes Espanyols, la insostenible situació en la qual ens trobem.
Durant els últims mesos d’aquesta temporada hem patit importants retards en el pagament dels nostres salaris, la qual cosa ha repercutit negativament en el nostre dia a dia i en el de les nostres famílies. Se’ns deuen diverses mensualitats, vivint els problemes més greus en l’actualitat, perquè no hem percebut les 3 ultimes nòmines.
Creiem que el club està adoptant represàlies contra els jugadors després de confirmar-se el descens a Tercera Federació la passada temporada, patint la plantilla una sèrie d’actes inadmissibles.
Fa uns dies patim un acte vandàlic, en trobar-se diversos futbolistes les rodes punxades dels seus cotxes a la Ciutat Esportiva Olímpica Camilo Cano. El club no va fer cap manifestació pública de denúncia.
El club ens va comunicar fa dies que al futbolista que vulga marxar-se, se li abonarà els diners que se li dega fins a la data de la seua renúncia.
El club ha comunicat l’utiller que no ens subministre roba d’abric per a entrenar (dessuadores i samarretes tèrmiques), com sempre s’havia fet fins a la data.
A més, la Direcció ha traslladat al nostre entrenador que hem de fer com a mínim una sessió doble d’entrenament a la setmana, quan mai ha sigut així en els últims 5 mesos.
El club ha ordenat que no podem aparcar els nostres cotxes en el pàrquing de la Ciutat Esportiva Olímpica Camilo Cano, quan sempre hem disposat d’aparcament i la realitat és que aquest pàrquing està buit.
Per a l’últim partit que disputem a casa, el club no ens va proporcionar entrades, quan sempre ha donat 2 a cada futbolista.
Un altre canvi incomprensible en el nostre dia a dia és que el club ens ha comunicat que hem d’entrenar en herba artificial fins a la finalització dels nostres contractes, quan sempre ho hem fet en un camp de gespa natural.
Alguna cosa que considerem d’especial gravetat és que la plantilla haja realitzat diversos entrenaments sense ser present cap integrant del cos mèdic (ni metge, ni fisioterapeuta).
Malgrat la gravetat de la situació que vivim, el club no sols no aporta solucions, sinó que ens ha amenaçat que no cobrarem i que totes les represàlies que patim es continuaran produint.
Volem agrair totes les mostres de suport que rebem diàriament, esperant i desitjant que la situació es normalitze per a poder exercir la nostra professió de la millor i més digna manera possible per respecte als aficionats del nostre club.
Finalment, agraïm el treball de AFE, que ha estat en tot moment pendent de la nostra situació, tractant de trobar una satisfactòria solució als nostres problemes».
