Davant els 30 punts assolits fins a l’equador de la Lliga, el València va iniciar una trajectòria ascendent i va aconseguir 35 en la segona, però es va quedar a una victòria de ser quart, després de tres anys seguits en els quals s’havia classificat per al primer torneig continental.
En l’entorn del València ha quedat un ambient de fracàs, en un any que l’equip ha viscut la paradoxa de quedar-se cinquè amb 65 punts, mentre que en la temporada anterior va ser tercer amb certa folgança malgrat haver sumat 61.
Les circumstàncies adverses de l’últim partit perdut per 4-3 a Sevilla s’han vist avivades amb l’anunci al final del xoc de la decisió d’Ernesto Valverde de no continuar com a entrenador. Per tot açò, qualsevol anàlisi de la temporada 2012-2013 en el València se cenyeix de manera molt especial a l’ocorregut en aquest últim xoc.
A més, la temporada s’ha tancat a dos dies d’una junta general extraordinària del club, en la qual es conformarà un nou consell d’administració, les relacions de la qual amb l’entrenador mai han sigut fluïdes i, a més, s’han deteriorat amb el pas de les setmanes i de forma especial en els últims dies.
En el terreny futbolístic, el València va malgastar els primers mesos de la temporada, ja que el tècnic Maurici Pellegrino no va aconseguir posar a l’equip a l’altura que s’esperava, fet que si ha ocorregut amb Valverde, que va arribar al desembre i va posar l’equip en òrbita, encara que al final també ha decebut per la forma en què se n’ha anat.
En aquesta campanya, el València ha posat fi a un cicle de classificacions contínues per a la Lliga de Campions, que van convertir en bones les campanyes precedents. No obstant açò, ara l’entitat està alterada i pendent del canvi de dirigents i tècnics.
La temporada recentment acabada està marcada en el positiu per la capacitat golejadora de Roberto Soldado i Jonas Gonçalves, que han aconseguit conjuntament 49 punts, més de la meitat dels 91 que l’equip ha obtingut en els 52 partits de les tres competicions en les quals ha participat des del mes d’agost.
L’anècdota ha estat en els nombrosos gols aconseguits en els instants finals dels partits, molts d’aquests, gràcies als paraguaià Nelson Valdez. Soldado, amb 30 gols, ha sigut el màxim golejador de l’equip, mentre que Jonas, que ha pres part en 49 compromisos, ha sigut el que més partits ha disputat en una temporada que el València ha afrontat amb un bloc de 23 jugadors, del qual es va despenjar l’argentí Fernando Gago el mes de gener.
A nivell individual, al costat de Soldado i Jonas, els homes que més han aportat han sigut Éver Banega, Jeremy Mathieu, Dani Parejo, Joao Pereira i David Albelda, al costat dels porters Vicente Guaita i Diego Alves, que s’han alternat en la meta valencianista.
Ali Cissokho, Ricardo Costa i Andrés Guardado han tingut una línia ascendent, mentre que els que menys han ofert han sigut Sophiane Feghouli, que va anar de més a menys, Pablo Piatti i Antonio Barragán, al mateix temps que Adil Rami i Tino Costa van ser més protagonistes al començament que al final.
En aquest context, el València viurà un abans i un després d’aquest final de temporada, amb un nou president, un nou entrenador, eixides d’alguns jugadors i, sobretot, un projecte diferent per a la pròxima campanya. L’equip ha aconseguit en els seus 52 partits, 27 victòries, 11 empats i 14 derrotes, amb 91 gols a favor i 67 en contra.
