El valencià que corre contra la foscor i el silenci

Als carrers de Burjassot (l’Horta Nord), la història de Mario Raúl Martínez Castaño s’ha convertit en un exemple vívid de resiliència i superació. Als seus quaranta-sis anys, Mario ha desafiat les limitacions imposades per la síndrome d’Usher, una malaltia hereditària que l’ha portat a la sordceguesa. Aquesta malaltia rara no té cura coneguda. En lloc de permetre que aquesta adversitat el vença, ha decidit convertir la seua lluita en una causa major.

La síndrome d’Usher ha presentat a Mario un camí ple d’obstacles. No obstant això, en lloc de cedir davant la desesperació, ha optat per córrer llargues distàncies per llançar llum sobre la seua situació i la d’aquells que afronten reptes similars.

L’any 2023 ha sigut testimoni de la dedicació de Mario, que ha participat en diverses proves atlètiques de resistència, des de mitges maratons fins a reptes extrems. L’assoliment més destacat va ser la seua participació en la categoria de les sis hores a l’Estadi Joan Serrahima Montjuïc de Barcelona, on va recórrer un total de 61 km.

El seu guia fidel, Esteban Camacho, no només és un acompanyant crucial en aquest viatge extraordinari, sinó també un enginyer de camins de professió i voluntari de l’ONCE. Mentre que les persones amb pèrdua d’oïda solen fer servir la llengua de signes, la manca de visió ha portat a Mario i Esteban a desenvolupar un alfabet tàctil per comunicar-se.

«Hi ha diferències. Normalment, les persones sordes utilitzen la llengua de signes, però nosaltres usem les mans, perquè no tenim visió. És un alfabet, per comunicar-nos sense la necessitat de verbalitzar», explica Mario amb passió en una entrevista el passat mes de novembre al programa Pròxima Parada de la ràdio d’À Punt.

El repte més gran per a Mario ha estat a Sierra Nevada, on va enfrontar-se a un desnivell brutal amb el suport incondicional d’Esteban. El guia va usar la seua habilitat tècnica per navegar pels terrenys difícils i guiar Mario amb seguretat.

«Ens va costar i hi havia molta pedra pel camí. És un panorama trist que amb tot el panorama, que et puga alentir. Volem ajudar els xiquets que venen per darrere per això lluitem per l’avançament. Intentar recaptar fons és l’objectiu. Som dos amics, més que altra cosa. El vincle és especial, sense el vincle és com agafar-se una corda i deixar-se endur», va reflexionar Esteban al mateix programa radiofònic.

Però, «Mariete», com se’l coneix a Instagram, reconeix que li va costar acceptar la seua situació. Ja que la malaltia li va arribar de forma progressiva. Amb tot, reconeix el valor del seu cercle proper per continuar endavant. «La gent ens queixem de tot. L’important és la família i l’amistat. Em va costar molts anys trobar guia, sense els guies no podem fer el nostre propòsit i ens donen suport», va reflexionar Mario.
Mario s’ha convertit en la primera persona amb sordceguesa en el món en completar amb èxit una prova d’ultradistància, desafiant no només els límits del cos, sinó també les percepcions convencionals sobre la sordceguesa i la capacitat humana.

Les xarxes socials de Mario a Instagram s’han convertit en un testimoni visual dels seus assoliments i de la seua lluita contínua. Des de paisatges de curses fins a moments íntims de la seua vida, Mario utilitza aquestes plataformes per amplificar la seua veu i sensibilitzar el públic sobre la síndrome d’Usher.

En un món on l’obscuritat i el silenci poden semblar aclaparadors, Mario Raúl Martínez ha encés una flama d’esperança i resistència. El seu viatge és un recordatori commovedor que, fins i tot en la més profunda adversitat, l’esperit humà pot brillar amb una llum inextingible. Mario continua il·luminant el camí per a molts altres, demostrant que la determinació i la connexió humana, especialment amb Esteban com a guia, poden superar fins i tot les adversitats més grans.