El València CF ha aconseguit un acord amb Atitlan Desenvolupaments Immobiliaris (filial del Grup Atitlan) per a la venda dels terrenys terciaris annexos al Nou Mestalla en l’avinguda de les Corts Valencianes de la ciutat de València, que comptarà amb Àrea Desenvolupament (filial del Grup Simetria) en la seua fase d’execució, segons ha informat l’entitat esportiva en un comunicat.
Així, ha indicat que l’acord queda subjecte a l’aprovació dels instruments urbanístics i les llicències necessàries per al desenvolupament tant de l’estadi com de les edificacions terciàries projectades pel comprador.
El club de futbol ha assenyalat que «es culmina un procés de llargues negociacions que suposen un gran avanç per al València CF cap a l’objectiu de reprendre i concloure les obres de la futura casa valencianista», en al·lusió al nou estadi.
Igualment, ha exposat que d’aquesta manera s’ajuda «a més a desenvolupar una de les entrades principals de la ciutat de València amb un projecte que contribuirà, sens dubte, a dinamitzar l’economia de la zona».
El València CF ha assegurat que continua «fent passos avant per a convertir en realitat el Nou Mestalla».
Aquest moviment per part de Merithon Holdings arriba després que el ple de l’Ajuntament de València votara aquesta setmana a petició de l’oposició una proposta per part del grup municipal PSPV del Cap i Casal per poder donar una eixida a les fitxes administratives del Nou Mestalla. Finalment, aquesta proposta no va obtenir el suport suficient del ple municipal.
El TSJCV va confirmar la caducitat de l’ATE del Nou Mestalla per incompliments del València CF
El Tribunal Superior de Justícia de la (TSJCV) va ratificar la caducitat de l’Actuació Territorial Estratègica (ATE) del Nou Mestalla, en dues sentències que van confirmar diversos incompliments per part del València Club de Futbol. Aquestes resolucions van respondre a dos recursos interposats pel club contra la Generalitat, que denegaven la pròrroga i declaraven la caducitat anticipada de l’ATE, respectivament.
Els magistrats van determinar que el València CF no va complir amb les seues obligacions urbanístiques, incloent-hi la construcció d’un hotel icònic a l’antic Mestalla i la finalització de les obres del nou estadi. La sala va desestimar els arguments del club, que atribuïen els retards a dilacions procedimentals i a l’impacte de la pandèmia, assenyalant que aquests incompliments eren responsabilitat exclusiva del club.
Miguel Zorío, portaveu de Marea Valencianista, va presentar un recurs contra l’Ajuntament de València, acusant-lo de tramitar de manera irregular les llicències de construcció en connivència amb Peter Lim, propietari del club. Zorío va argumentar que les llicències estaven caducades segons la normativa de l’ATE, que especificava la caducitat si les obres romanien parades més de sis mesos, una situació que s’havia prolongat més de quinze anys.
En resposta a la decisió del TSJCV, Papi Robles, portaveu de Compromís a l’Ajuntament, va demanar a l’alcaldessa María José Catalá que es pronunciés a favor de la finalització del Nou Mestalla i la construcció d’un poliesportiu a Benicalap. Robles va celebrar la resolució judicial que confirmava les actuacions del govern anterior, destacant la necessitat de complir la llei i garantir els drets de l’afició, el club i la ciutat.
Aquestes sentències no eren fermes i es podien interposar recursos de cassació davant del Tribunal Suprem o la mateixa sala del contenciós del TSJCV cosa que el València ha fet.
