Un diumenge a la vesprada, a Mestalla. Dia solejat. Calor, molta calor. Trenta graus a València marcava un dels termòmetres municipals públics al migdia. Eixa mateixa vesprada, les Marines es troben en flames. L’Alta en cendres i la Baixa amb l’inici d’un foc prop d’una zona residencial. Cremes agrícoles semblen l’origen. Avís de sequera a la Marina Baixa, a més.
A les cinc de la vesprada al Cap i Casal és un dia especial. Hi ha derbi de futbol de la Lliga F. El València rep el Llevant. Els dies previs hi ha hagut roda de premsa conjunta d’ambdós entrenadors. Sánchez Vera, que no continuarà la pròxima temporada amb les granotes i Jesús Olivas. El València de Fiamma vol revenja de l’eliminació copera. Però el Llevant compta amb el seu dron teledirigit, Alba Redondo. La manxega campiona del món amb la selecció espanyola torna a la convocatòria i no ho fa a la banqueta. És un dia gran. Ho fa de titular. L’escenari ho precisa. El partit es juga a Mestalla.
L’entitat Xe ha posat a la venda les entrades des de fa més de dues setmanes. Volien superar les 8.000 localitats d’aforament que hi va haver en el partit anterior entre tots dos planters. L’horari, cinc de la vesprada, el dia, un diumenge, l’època, primavera, cridava a ser tot un èxit d’assistència. Els voltants en Mestalla estan plens de famílies. Xiquetes, moltes joves. Més menudes, més majors. Van a veure als seus referents. Parelles. Entre elles, moltes de dues dones. Qui ha anat a un partit del València masculí, ja s’ha adonat que l’ambient és un poc diferent. Hui no hi ha homenots als banys del voltant de l’estadi aspirant determinades substàncies ni fent botellot a la rodalia de l’estadi. La sensació és que es poden superar els 8.000 assistents.
🎥 𝐈𝐧𝐬𝐢𝐝𝐞 #DerbiTeika 🦇⚔️🐸 de #Mestalla 🏟#VCFfemLevante (1-1)#ADNVCF | #LigaF pic.twitter.com/9EBXQuuFWQ
— Valencia CF Femenino #ADNVCF (@VCF_Femenino) April 16, 2024
A l’eixida del vomitori —nom que reben les eixides als camps de futbol—, es veu com la graderia baixa de l’anell inferior està pràcticament ple. Però, la tribuna, és a dir, la zona amb ombra, està pràcticament buida. D’ací a pocs minuts es comencen a escoltar queixes: «Quina calor», «Quin sol». Quinze minuts abans de l’inici del matx arriba l’apreciació en valencià apitxat de dos amics que han anat amb un grup de tres xiquetes.
—Nano, jo no entenc com el València no ha deixat entrar a tribuna—, diu un dels dos.
—Quina poca vergonya, com tot el que fa el València—, li contesta l’altre.
La gent comença a canviar-se de lloc. Busquen l’ombra. Però, no només. A Mestalla, les graderies estan separades. És a dir, que qui vol anar a la graderia del fons de les porteries, té una tanca que li impedeix desplaçar-se a la que està a la zona central. Passa de la mateixa manera amb la tribuna. Amb aquest panorama de sol frontal i calor, famílies completes decideixen saltar baranes i passar de graderia a graderia per escapar d’una insolació. Al descans, l’èxode va ser encara més gran. De forma estoica van suportar les altes temperatures la mascota Amunt—és el seu nom— i la banda de música que cada partit de Mestalla amenitza l’encontre tot i anar amb mudats amb corbata. S’anuncia l’assistència. Més de 10.000 espectadors. El partit finalitza amb empat 1-1. Gols d’Alba Redondo per al Llevant en el minut 30 i Anita en el 33 per al València. Al terreny de joc tot va ser una festa.
Alguns periodistes van apuntar el que havia ocorregut a Twitter. Diari la Veu va assabentar-se que la raó per la qual el València no havia posat a la venda les entrades d’ombra era un motiu comercial. Teika, patrocinador de l’enfrontament volia a totes les persones enfront de les càmeres. Natural, per una altra banda. Volien fer la sensació de plenitud a l’estadi davant la càmera. Aquesta empresa establerta a Gandia (la Safor) de màquines expenedores ja fa temps que ha fet una aposta molt forta per l’esport femení. Patrocina tots els clubs i equips femenins que estan en altes categories. Handbol, bàsquet, voleibol i a més, esdeveniments com aquest derbi. De fet, el seu compromís, no sols amb el feminisme, sinó també amb el valencià, va quedar patent amb el lema que es va mostrar per jugadores d’un equip i l’altre abans del començament del partit. Ja a la gespa es podia llegir: «Juguen elles, guanyem tots». Res a dir, tot un exemple del que està bé en un manual de responsabilitat social corporativa.
📁 @LigaF_oficial
— Valencia CF Femenino #ADNVCF (@VCF_Femenino) April 15, 2024
L📁 Jornada 23
L📁 #VCFfemLevante (1-1)
📺 Aquí, el resumen en vídeo del #DerbiTeika 🦇⚔️🐸 de ayer👇https://t.co/TDGACIjxgI#15VCFfem | #10532gracias
Ara bé. Què hauria passat si una de les joves que va saltar una tanca per anar a una ombra haguera caigut? Què hauria passat si a alguna d’eixes menudes que estaven gaudint de les seues heroïnes haguera patit una insolació severa? És raonable posar el negoci per damunt de l’afició? De segur que cap empresa, ni el València CF —no oblidem que és una empresa—, ni el Llevant UE, ni Teika voldrien una situació de crisi ni un accident.
Context global
Aquest és només un exemple del pensament central de l’esport i el futbol en els nostres temps. Les queixes d’aficionats del Vila-real pels horaris són habituals, la televisió és qui els marca. Els de l’Hèrcules per la gestió dels seus dirigents, també. Els partits de dilluns a Elx fa unes temporades portaven a l’aficionat tarambana de jugar un dia tan atípic. Les instal·lacions de Castàlia, el camp on juga el Castelló, estan per a condicionar fa temps. El Pepico Amat de l’Eldenc necessita un pensament, principalment en l’afició—ja s’ha projectat un nou coliseu—. El Llevant està en una situació delicada en el tema econòmic i rebaixarà la inversió al femení. I ara la Nucia es troba en situació d’impagaments. Hi ha algú pensant en el futur? Hi ha algú pensant en la xiqueta que vol ser com Fiamma o com Alba? Hi ha algú pensant en la gent de la graderia? O el negoci ha passat per damunt de l’afició?
