Guanyadora de la Lliga de Raspall CaixaBank, campiona del trofeu Diputació d’Alacant, del de Castelló, del trofeu mancomunitat de la Safor, del de la mancomunitat de la Ribera i tercera en l’individual Caixabank. De qui parlem? Doncs d’Aida Vila. La jugadora de Moixent (la Costera) que fa uns dies es va coronar com la millor rest de la Lliga de Raspall CaixaBank en una jornada èpica al costat d’Anabel i Júlia al trinquet de Pelai. Totes tres van derrotar Ana, Amparo i Isabel en una partida intensa que va culminar amb un emocionant marcador de 25-20.
Ens ha costat trobar informació sobre vosté.
Hi ha poca informació. Està clar que els xics tenen les fitxes aquestes que ixen els seus premis. És normal, a molta gent li passa.
Eixa és una de les diferències dins de la Federació de Pilota?
No, està clar que les partides no s’anuncien de la mateixa manera que les dels xics, per exemple.
Així i tot, els resultats són molt bons per vosté enguany, no?
Enguany he tingut molt bona temporada. De 7 o 8 tornejos n’he guanyat 5.
Com va viure tot el campionat i eixa final que quasi els remunten?
Aquest campionat ha sigut molt important. Vam començar perdent amb un 10-25. Ens clavem en l’última partida i ens classifiquem per a la final. És la partida que vam perdre al principi del campionat. Ara bé, Pelai és un trinquet llarg i ample. Era difícil acabar. Vam entrar molt mentalitzades per poder guanyar. Vam tenir dos val i 30 i no vam ser capaces de tancar-ho i guanyar. En eixe moment intentava que les meues companyes es mentalitzaren que estàvem jugant bé. Vam jugar molt bé. Volia que estigueren tranquil·les i tingueren confiança. Les sis vam jugar una gran partida.
En una entrevista a YoSoyNoticia.es va dir que era millor jugar les partides per parelles en lloc de ser tres.
Nosaltres no som tanta quantitat com els xics, poden eixir quatre equips. Si fem parelles en podem fer més, sis.
Es planteja provar noves modalitats de pilota?
Estic molt centrada en el raspall. No em plantege jugar en una altra modalitat. Però, del raspall seria més fàcil passar a escala i corda perquè una jugadora de dau, no està acostumada per a raspallar. Crec que m’adaptaria bé a la corda.
Sa mare i son pare no volien que fera ni futbol ni motocròs.
Ara com ara no me’n penedisc d’haver triat aquest esport. M’encisa i només estic tot el dia pensant a entrenar. Els meus pares i el meu poble ho van poder veure. Hui molta gent m’ha dit enhorabona pel carrer, per xarxes i per telèfon.
Com valora que la TV d’À Punt, pública, retransmeta les seues partides?
És molt important per arribar a més gent i que siga televisada. Es divulga la pilota a tots els costats i tots els llocs. Quan sabem que «aquesta final és televisada», ens motiva molt més.
Què li agradaria guanyar?
Em queden dos campionats que m’agradaria guanyar (Rolser i Mestresses). Em centraria en l’individual del 2024, crec que seria donar una sorpresa.
Quina pregunta li haguera agradat que li fera i no li he fet?
La pregunta que no em fan és com entrene o el temps que li dedique. El meu entrenament consta de tres entrenaments físics, dos tècnics més a banda les partides. Els físics me’ls prepara el meu preparador i els tècnics els realitze amb la meua parella. M’ho adapte. Tinc un preparador físic que és Canari (jugador professional de pilota), i la meua parella, José Planta de Xeraco, també és jugador professional a qui li agraïsc moltíssim l’ajuda.
Li han qüestionat alguna vegada tenir dos entrenadors, homes?
No, però sí que és de veres que em van qüestionar com és entrenar amb un home. Els meus entrenaments són cara a cara amb la meua parella. La força canvia molt.
Per tancar li faré dues preguntes ràpides: un referent femení o masculí de la pilota?, i quin seria el seu somni en el món de la pilota?
Victòria és la núm. 1. És una jugadora molt completa. Com a masculí la meua parella, José Planta, jugador de Xeraco. I el meu somni seria ser la núm. 1.
