«Que el bosc i la imaginació t’acompanyin sempre»: amb aquest bonic desig de l’autor Àlex Nogués acaba A vegades el bosc…, el segon volum de la col·lecció «Akiwow: l’Encís del Món» d’Akiara Books, definida per l’editorial com una col·lecció de «llibres de coneixements que desperten el sentit d’admiració».
I efectivament aquest volum és una invitació a aturar-se i observar, a meravellar-se davant de cada regal que ens ofereix el bosc al llarg de les quatre estacions de l’any. Una trentena de dobles pàgines ordenades cronològicament, de primavera a primavera, contenen tot de secrets de la natura, cadascun precedit per un títol igual de suggeridor que s’inicia sempre a la pàgina esquerra amb les mateixes paraules –el mantra «A vegades el bosc…»– i continua a la dreta: «… amaga el naixement de la llum», o bé «està farcit de follets japonesos», o també «refugia legions de futurs». Després de l’encapçalament, dos o tres paràgrafs breus amb la marca de la casa de l’escriptor geòleg: una inimitable combinació de rigor científic i lirisme apta per a tots els públics que genera imatges evocadores i planteja qüestions per reflexionar sobre els habitants del bosc, la seva evolució o la manera com ens hi relacionem. Nogués és autor de molts altres llibres de coneixements en aquesta mateixa línia, així com del poemari La masia, a la bella col·lecció «Akipoeta» de la mateixa editorial.
Si el text ocupa el cantó dret d’aquestes dobles pàgines allargassades, cosa propiciada pel format de 23 x 15 cm, que recorda un quadern de natura, el pes de la il·lustració se situa a l’esquerra, tot i desbordar-se sovint més enllà del plec. Ina Hristova, una il·lustradora búlgara formada a Barcelona, omple les planes de colors saturats i formes arrodonides on predominen el verd i el groc, amb il·lustracions que oscil·len entre el realisme de les bestioles i la fantasia, protagonitzades per un nen explorador diminut que observa el bosc a totes les pàgines. Aquesta barreja, buscada probablement per connectar amb el lector més petit, genera una certa dissonància entre el text, de to divulgatiu i poètic, i els dibuixos que l’acompanyen, malgrat que n’hem de reconèixer la possible utilitat per a una lectura transgeneracional.
Finalment, Akiara, com sempre, ens regala una edició acurada i coherent amb el missatge del llibre. L’enquadernació holandesa, amb llom tèxtil i plafons de més gramatge a coberta i contracoberta, la impressió mat, però de colors vius, el tacte del paper, la cura en el text i la composició, entre d’altres, contribueixen a la bellesa de l’objecte llibre, que es manté en cada novetat de l’editorial que apareix al mercat.
