Els titelles són ninots o objectes manipulat que reemplacen l’actor en el joc escènic, ja que es mouen de tal manera que semblen autònoms. Aquest moviment s’efectua amb l’ajuda de cordes, guants, filferros, fils, pals, tiges i altres estris adaptats a cada classe de titella.
Les principals tècniques de manipulació són les següents: de guant (putxinel·li), de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i el braç mogut per una vareta.
Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca del cap, des de dalt, com els de fil. Els titelles de bunraku, gènere propi del Japó, són transportats i accionats per tres manipuladors vestits de negre, que són considerats invisibles per part de l’espectador. Altres titelles, vists a través d’una pantalla amb un focus lluminós per darrere, són moguts per tiges i caracteritzen el teatre d’ombres oriental.
El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es duu a terme a Alcoi, on té una llarga tradició i és protagonista del Betlem de Tirisiti, un dels retaules sacres amb aquesta mena de figures més antics que es conserven. El nom és anàleg al de les teresetes mallorquines. Els titelles són del tipus anomenat «de peu i vareta». Aquesta manipulació característica és un dels factors que aporten més interés al Betlem. Qui representa el personatge principal parla amb una llengüeta metàl·lica a la boca, la qual cosa fa que quan apareix anomenant Tereseta, el que se sent és Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representació.
Els titelles ja eren coneguts des de l’antiguitat, i prompte van constituir un gènere específic; en certs moments tingueren un gran auge, com, per exemple, a França durant el segle XVIII, quan als còmics de fira només els permetien que parlara un sol actor en cada espectacle: els titelles possibilitaven llavors burlar la prohibició i establir diàlegs entre l’actor i els ninots.
Com a joguet, agrada molt als infants, ja que poden crear personatges diversos i representar històries, moments, aventures o situacions diferents. A més, veure funcions de titelles, no només és entretingut, sinó que també és pedagògic: es poden fer servir com una eina molt versàtil per a educar en les emocions i transmetre valors als xiquets i les xiquetes.
Així, els jocs de titelles els permeten desenvolupar la creativitat, la sociabilitat, la imaginació, l’aprenentatge simbòlic, les habilitats manuals i el llenguatge.
