Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
A Ibi, habiten els somnis d’infantesa d’unes quantes generacions des que el 1986 va nàixer el projecte de crear un centre on albergar i exhibir els joguets produïts en aquest municipi de l’Alcoià durant més de cent anys. Aquell any, la constitució d’una Fundació integrada per l’Ajuntament d’Ibi, la Cooperativa Payá, la Generalitat Valenciana i la desapareguda Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia encetava el camí del Museu Valencià del Joguet.
Miniatures fetes de llanda de figures humanes, mobles i utensilis domèstics, avions, vaixells, animals, carruatges, automòbils…, s’aplegarien sota el mateix sostre. Tot un món que havia estat destinat a despertar la imaginació de xiquetes i xiquets, i que ara tornaria a il·lusionar els adults que n’havien gaudit i també els menuts que el descobririen per primera vegada.
La primera seu del centre, una casa senyorial del segle XVIII, coneguda amb el nom de Casa Gran, va obrir les portes al públic el 20 de desembre del 1990. L’èxit d’assistència assolit va fer que prompte es plantejara la necessitat de traslladar les instal·lacions a l’antiga fàbrica Payá, primera empresa joguetera de la localitat i de tot l’estat espanyol, per augmentar l’espai disponible per a exposicions i activitats.
Inicis i evolució de la indústria joguetera
Al tombant del segle XIX al XX, els Payá, família de llanders, feien reproduccions en miniatura dels utensilis que venien pels mercats perquè foren utilitzats pels xiquets: plats, gots, arruixadores… Aquest va ser el pas previ a la fabricació de joguets, que es va consolidar al poble a partir del 1905.
Poc després, el 1910, va aparéixer una nova empresa que amb el temps es convertiria en Rico, SA; el 1925, la «fàbrica nova», Juguetes y Estuches, i el 1934, la primera empresa auxiliar del joguet, la de Claudio Reig. En els anys de preguerra, es va viure una autèntica edat d’or del joguet de llanda.
Malgrat les dificultats del moment, en els anys quaranta sorgirien noves empreses, i va ser a partir de la dècada següent quan la indústria joguetera iberuda va començar a enlairar-se.
La crisi econòmica mundial del 1973, causada per l’increment del preu del petroli, no va afectar la producció fins a més endavant. Aquest fet va obligar a la reestructuració del sector i va posar fi a part d’aquestes empreses. No obstant això, Ibi ha sigut capaç d’adaptar-se a totes les tendències, innovacions i variacions del mercat mundial, la qual cosa li ha permés mantindre la seua hegemonia en la fabricació de joguets de qualitat.
El procés de fabricació
Els primers joguets realitzats a Ibi van ser de llanda. Planxes fines de ferro, banyades en estany, la qual cosa els donava lluentor i una gran resistència a l’oxidació.
El procés de fabricació constava de diferents etapes i a penes ha canviat al llarg del temps. Primer es decidia el disseny i es dibuixava a mà alçada, a escala 1/1, per a després configurar el volum en guix. A partir d’aquest es feia un motle en fusta, sobre el que s’aplicava una làmina metàl·lica molt fina per delimitar contorns, formes i mesures. Llavors es procedia a la fabricació de tota la matriceria.
Al principi, les fulles de llanda eren d’un únic color i, una vegada muntat el joguet, es pintaven a mà els detalls. Cap al 1919 es van començar a utilitzar fulles de llanda litografiades: s’especificava el disseny exterior de la peça (colors, tonalitats, etc.) i s’enviava a les empreses pertinents perquè els estamparen directament sobre el metall.
Quan aquestes es rebien de nou a les fàbriques, es tallaven en tires de les quals s’encunyaven les parts del joguet a les quals s’havia de conferir volum. Aquestes parts s’unien mitjançant unes pestanyes que es doblegaven amb unes alicates.
També s’han emprat altres materials: fusta, cartó, plàstic… S’hi pot veure algun joguet de cartó, encara que aquest és un material delicat de conservar i més d’un s’ha quedat pel camí, com ara les nines a les quals les propietàries van voler banyar…
El plàstic va començar a ser utilitzat per a xicotetes peces i algunes parts dels joguets i a poc a poc es va anar imposant. La primera màquina d’injecció de plàstic per a joguets de l’Estat es va instal·lar a Payá el 1948.
La Fàbrica Payá, seu del Museu Valencià del Joguet
En la primera fase d’adequació de la Fàbrica Payá com a seu del Museu, es va rehabilitar la nau central, del 1912 i reconstruïda el 1962, i la nau de tallers, original del 1915. Totes dues es van convertir en zona d’exposició permanent i sala temporal respectivament. L’obertura de la seu definitiva va tindre lloc el 29 de novembre del 2013.
Les peces que s’hi poden veure formen part dels fons del museu, compostos per una molt variada col·lecció, la procedència de la qual va ser la donació al poble d’Ibi per part dels treballadors de la Cooperativa Payá, i dels fons acumulats durant els anys d’existència de la primitiva empresa, formats principalment per joguets de fabricació iberuda i alemanya i, en menor nombre, d’altres llocs de l’Estat i del món.
A la col·lecció inicial, s’hi va unir una més reduïda, propietat de l’Ajuntament d’Ibi, i tota una sèrie de donacions d’empreses i de particulars. Els fons es completen amb la maquinària i eines originals.
Perspectives de futur
El Museu Valencià del Joguet continua treballant per convertir-se en centre de referència per col·leccionar, conservar, investigar, educar i difondre el patrimoni cultural comú alhora que rendeix un homenatge a tots els treballadors i empresaris jogueters d’Ibi que amb el seu esforç van contribuir al creixement i desenvolupament del poble.
