Mascotes i infants són una bona combinació i conformen una relació positiva, especialment, per als més petits. No obstant això, a l’hora de triar si tenir un gos, gat o qualsevol altre animal de companyia, és necessari parar esment a les necessitats que pot tenir l’infant i a la seua edat, especialment per a determinar si està preparat per a assumir determinades responsabilitats i fer que aquesta relació siga la més beneficiosa.
Encara que tot dependrà de cada infant, en general, pot dir-se que, quan tenen edats primerenques, és possible que ajude en la cura de la mascota. En aquest cas, haurà de seguir les indicacions d’un adult. És important que aprenga, se senta a gust i no ho veja com una obligació. Necessitaran aprendre, com qualsevol altra tasca de la llar, i el paper de l’adult en l’acompanyament serà imprescindible.
A mesura que l’infant va creixent, és capaç d’anar assumint més responsabilitats i funcions, que pot dur a terme d’una manera bastant autònoma quan es va acostant a l’adolescència.
Però, arribats a aquest punt, és habitual que en la llar sorgisca un altre problema. El jove pot mostrar interés per altres temes, més propis de la seua edat, i és usual que estiga menys temps a casa, fent la seua vida de forma més independent als membres de la família. Un motiu pel qual no cal pensar que el nen-adolescent serà l’únic que s’encarregue de la mascota.
