Les noves eines de IA generativa estan posant en escac al sector educatiu i plantejant tant reptes com oportunitats per a alumnes i professors. El nou informe de l’Institut de Recerca Capgemani. «Future ready education: Empowering secondary school students with digital skills», revela que els estudiants d’entre 16 i 18 anys se senten molt menys segurs que els seus professors sobre si les seues habilitats digitals són suficients a l’hora de preparar-los per al mercat laboral, sobretot en les àrees de comunicació digital i l’alfabetització informàtica.
Els sistemes educatius de tot el món ja estan prenent mesures per a donar cabuda o excloure les eines de IA generativa —com el ChatGPT— de les activitats quotidianes dels alumnes. Gairebé la meitat (48%) dels professors de secundària, per exemple, afirma que els seus centres han bloquejat o restringit l’ús d’aquestes eines d’una forma o una altra. Altres pioners en l’ús d’aquestes noves tecnologies han estat menys restrictius en el seu plantejament: el 19% afirma que s’han permés aquestes eines per a casos d’ús específics i el 18% assenyala que encara està avaluant la seua aplicabilitat i utilitat a l’aula. En general, més de la meitat (56%) dels professors de secundària coincideix que és necessari adaptar els plans d’estudi i les avaluacions per a tenir en compte l’ús que fan els alumnes dels continguts generats per IA, i una proporció similar (52%) creu que les eines de IA canviaran la professió docent per a millor.
Equilibri entre els riscos i els beneficis
Encara que molts poden veure el potencial de les eines de IA generativa, el 78% dels professors de secundària a escala global encara comparteix la seua preocupació per l’impacte negatiu de les eines de IA generativa en els resultats d’aprenentatge dels alumnes, inclosa la percepció que disminuirà el valor de l’escriptura com a habilitat (66%) i limitarà la creativitat dels alumnes (66%).
Malgrat aquestes preocupacions, la meitat dels professors de secundària a escala mundial afirma que el potencial de la IA generativa com a eina educativa supera els riscos. Entre els beneficis percebuts que podrien aportar les eines de IA, els casos d’ús clau destacats pels professors inclouen el seu ús per a ensenyar a interactuar amb models de IA i comprendre’ls (60%), per a ajudar en els exercicis de pensament crític (56%) i per a suggerir correccions en els treballs dels alumnes (52%), entre altres.
El sentiment cap a la IA generativa varia significativament per països: els professors dels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i Finlàndia reconeixen la importància i el potencial de la IA generativa, molt més que els de Singapur, el Japó o França.
Dotar als alumnes de competències clau per al futur
Gairebé dos terços dels professors de secundària (64%) estan convençuts de la importància de desenvolupar les competències digitals dels alumnes amb l’objectiu que estiguen preparats per al treball; i la gran majoria (82%) coincideix que l’educació obligatòria en competències digitals seria beneficiosa per als estudiants. No obstant això, l’informe posa de manifest una bretxa de confiança entre adults i adolescents: el 70% dels professors i el 64% dels pares creuen que els alumnes tenen les competències necessàries per a triomfar en el món laboral actual, mentre que el 55% dels estudiants de 16 a 18 anys està d’acord. La recerca també revela que existeix una diferència significativa de confiança entre els professors de les grans ciutats (83%) i els de les zones rurals (40%), i que les noies urbanes de 16 a 18 anys senten gairebé el doble de confiança que les de les zones rurals. Finalment, els professors de les zones rurals són menys propensos a creure que l’alfabetització digital siga una prioritat per a la seua escola, en comparació amb els seus companys de les zones suburbanes i urbanes.
Segons la recerca, el 72% dels estudiants d’entre 16 i 18 anys se sent segur dels seus coneixements digitals bàsics, menys de la meitat (47%) pensa el mateix de la comunicació digital i alfabetització informàtica, atributs que, avui dia, es consideren crucials per a l’èxit en el lloc de treball. A més, l’informe subratlla que infondre confiança és fonamental perquè els estudiants puguen distingir correctament els fets de la desinformació a Internet. Encara que la majoria dels estudiants (80%) afirma tenir confiança per a trobar informació a Internet, són menys els que saben en quines fonts confiar (66%) i encara menys els que són capaces de diferenciar els fets de les opinions (61%).
«Continuant amb el nostre informe de 2020 sobre l’estat de la bretxa digital, aquest nou informe posa en relleu les importants diferències existents entre les escoles rurals i urbanes quant a les competències digitals necessàries per al futur. Estem convençuts que, a mesura que tecnologies com la IA Generativa modelen cada vegada més el nostre món i amplifiquen la importància de les competències digitals bàsiques, també són clau per a reduir les bretxes a través de l’aprenentatge a ritme propi, la hiperpersonalizació i altres capacitats similars», declara Shobha Meera, Directora de Responsabilitat Social Corporativa de Capgemini i membre del Comité Executiu del Grup. «A Capgemini, estem decidits a aprofitar de manera responsable el poder de les noves eines i tecnologies per a continuar amb el nostre rol en la formació d’habilitats digitals: gairebé 2 milions de persones ja s’han beneficiat dels nostres programes d’alfabetització digital des de 2018, i estem orgullosos de tenir al 23% dels 26.000 graduats de les nostres acadèmies digitals com a companys de treball. Esperem que les conclusions d’aquest informe servisquen i inspiren a l’ecosistema d’actors que aborden el mateix tema en la nostra cerca compartida d’un futur més sostenible i inclusiu».
Per a tenir més informació o descarregar l’informe, visita la seua web.
