Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Després de quasi dos anys en què les abraçades han desaparegut de la nostra vida o s’han limitat en el millor dels casos a les persones del cercle més íntim, és normal que sentim ganes d’abraçar més, ja que, segons els estudis, aquesta acció resulta primordial per mantindre una bona salut emocional i ser més feliços. I més encara si es tracta dels més menuts de la casa.
En aquest sentit, els especialistes assenyalen que els humans necessitem abraçar i ser abraçats perquè, a diferència d’altres mamífers, tardem molt temps a començar a caminar, ser independents i espavilar-nos per nosaltres mateixos. Mentre això no passa, és fonamental una xarxa de braços que ens agafe i protegisca. De fet, segons la professora de neurociència i comportament de la Universitat John Moores de Liverpool, Susannah Walker, durant el primer any de vida estem predisposats biològicament per cercar contacte físic i garantir la nostra supervivència i el nostre cervell a desenvolupar els vincles afectius.
Per això cal que els xiquets i les xiquetes entenguen la importància de la paciència i de saber esperar que arribe el moment oportú per tornar a abraçar-nos sense perill. Ara que ja albirem la possibilitat de restablir aquest contacte físic amb normalitat, Bromera ha publicat uns àlbums il·lustrats amb aquest objectiu.
Un dels títols és Com més llarga és l’espera… més forta és l’abraçada!, un nou lliurament de l’aventura iniciada en plena pandèmia i protagonitzada per l’Eriçó i la Tortuga. Un conte que valora l’actitud exemplar que han tingut els infants durant aquest període.
Un altre és Fins que ens puguem abraçar, que explica que els dos amics no es poden abraçar, però saben que s’estimen, perquè hi ha moltes maneres de demostrar-ho… Com que no poden tocar-se, l’Eriçó saluda la Tortuga amb la mà i ella somriu; la Tortuga fa una ganyota i l’Eriçó esclata de riure; s’escriuen cartes, es fan dibuixos i s’empesquen mil maneres d’expressar la seua amistat.
L’autor de tots dos volums és Eoin McLaughlin, un escriptor irlandés establert a Londres que treballa com a director creatiu a la cadena britànica Channel 4. La seua trajectòria literària inclou nombrosos llibres de literatura infantil i la seua finalitat és aconseguir que els xiquets i les xiquetes s’ho passen bé amb la lectura. Les il·lustracions són de Polly Dunbar.
