Sempre és un plaer celebrar un nou àlbum en català de Beatrice Alemagna –en aquesta ocasió traduït per Marta Armengol–. Així, El millor desastre de la història d’en Harold Snipperpot és la història d’un nen de set anys que no ha celebrat mai cap festa d’aniversari, perquè els seus pares són uns rondinaires. No riuen mai, ni tampoc fan abraçades; de fet, gairebé no parlen. Aquest any, però, serà diferent gràcies al senyor Ponzio, un home estrany amb una feina molt especial: resoldre els problemes de la gent, i fer-ho de manera molt original.
Aquest és un relat bestial que concentra l’essència d’Alemagna en un text més extens de l’habitual i en un conjunt de dinàmiques il·lustracions creades amb guaix, olis, collage i ceres que cal mirar amb atenció per no perdre’n cap detall. Es tracta de composicions profusament il·lustrades, bé a doble pàgina, bé més fragmentades, que s’omplin de personatges i animals a mesura que avança la narració i en les quals destaca l’abandonament dels colors fluor dels treballs anteriors per un retorn a una austeritat cromàtica que s’ajusta amb el to inicial del relat, més melancòlic i amb la calidesa d’un final reconfortant.
Alemagna reprodueix deliciosament el comportament, desigs i anhels dels més petits, i aquesta capacitat de recrear el món de la infància es conjuga amb la candidesa animal i la joia de trobar en cada bestiola una actitud i una expressió diferent. Amb una sobtada pàgina desplegable i un humor inconfusible, aquest títol, en definitiva, torna a confirmar per què la il·lustradora és una de les més reconegudes de la LIJ i una de les més divertides per llegir en família. Ara bé, l’edició potser podria haver-se treballat amb més cura, sobretot pel que fa a la disposició dels textos i la partició de mots.
