Les ombres xineses es basen en figures quasi sempre articulades manipulades per un operador que, en rebre un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida oferint als espectadors un joc d’ombres singulars.
Segons els especialistes, van aparéixer a la Xina al segle XI, tot i que hi ha alguns que apunten que va ser a l’Índia o al Tibet. En un primer moment, les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase: un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils.
A Itàlia, hi ha documents del segle XVII que en parlen. D’ací, al segle XVIII, l’espectacle va passar a França , on va ser molt famós el Théâtre de Séraphin al Palais-Royal de París. A finals del segle XIX, amb els progressos de la luminotècnia i de la projecció, les ombres xineses van tindre una gran difusió, primer com a espectacle per adults i, més endavant, per a infants. Al voltant del 1860 es van comercialitzar làmines de paper amb tota mena de figures que, després, els xiquets retallaven per jugar com si foren titelles de pal.
Una altra manera molt popular i divertida de jugar-hi és interposant les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans hi projecte ombres que representen diferents éssers en moviment.
