Per quin motiu l’Ina podria inventar-se que està passant un estiu increïble en un complex hoteler a la vora del mar, rodejat de gent popular i amb tots els luxes al seu abast? L’Ina és l’única persona de la seua classe que viu en un barri degradat i que no pot marxar de vacances, entre altres raons perquè la seua mare pateix un episodi depressiu i no tenen diners gairebé ni per menjar. El seu estiu es capgira quan un nou company de classe va a viure al mateix barri i la convida a un soterrani on reproduiran un escenari que recorda els dels seus somnis. L’experiència els servirà per a fer-se amics i fer front a les dificultats que els rodegen.
Guardonada amb un prestigiós premi literari alemany, la novel·la de Marianne Kaurin parla de la pobresa i de la pressió social que això provoca en una societat benestant com la noruega, posant en evidència que les barreres lligades a les classes socials existeixen a tot arreu. Davant de la frustració que això li provoca, la protagonista es refugia en la mentida. El que viu durant el seu «estiu de luxe», però, li serveix per a adonar-se que el valor de les persones es mesura per allò que són i fan i no per allò que tenen. Així, aprén a ser sincera i valenta, una evolució en la qual el lector pot emmirallar-se per fugir de les relacions basades en les aparences, tan habituals en la societat actual. Si a tot això hi afegim que el tractament del primer amor és molt realista i que té el ritme i els girs argumentals propis de tota bona història d’aventures, ens trobem davant d’una obra molt recomanable.
