Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La trompa o baldufa és un joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s’havia enrotllat a la part cònica per subjectar-lo.
Aquest joc tradicional ha estat un dels més populars al País Valencià i altres països del món. Tanmateix, ha estat substituït gradualment per altres de nova generació. No obstant això, l’aparició d’altres classes de trompes ha aconseguit que encara tinga una certa vigència.
Tradicionalment, han estat fabricades amb fustes dures, com ara d’arç, taronger, alzina, boix o faig, per tal que foren molt resistents per suportar els colps que rebien dels seus «adversaris». Hui dia, s’utilitzen també materials sintètics com ara plàstics, fibra de carboni, neopré i altres polímers.
El disseny de la peça ha variat al llarg de la història. En general tenen forma cònica i són massisses, però presenten característiques diferents segons el lloc. Tot i això, el més essencial és que la forma siga l’adequada per propiciar l’efecte giroscòpic.
Fa 6.000 anys, a la vora de l’Eufrates…
S’han trobat baldufes en jaciments a la vora del riu Eufrates de fa aproximadament 6.000 anys. Tanmateix, es pensa que no era un joguet, sinó un sistema primitiu per encendre foc.
La trompa sí que va ser utilitzada per jugar a l’Antiga Roma i a l’Antiga Grècia. Es fabricaven amb fusta o fang cuit. A Troia, han aparegut exemplars fets amb argila, fruites seques o nous de palma. Posteriorment, a l’edat mitjana es van dur a terme diversos ritus i carreres de trompes a Anglaterra.
En altres cultures i èpoques, també ha tingut un paper molt important en la vida d’adults i xiquets, ja que nombroses societats l’usaven per practicar endevinacions i rituals i jocs d’atzar.
A Orient, les baldufes també han tingut un auge espectacular, sobretot al Japó i la Xina. Concretament, al primer, es van convertir en un autèntic art, de manera que xiquets i adults s’han dedicat a aprendre a ballar-les mitjançant diverses tècniques.
Fer ballar la trompa
Per fer ballar la trompa, s’ha d’enrotllar el cordó al voltant del cos cònic inferior, subjectant-lo amb el dit polze.
En el moment previ al llançament, amb la baldufa al palmell de la mà, s’agafa l’extrem del cordó entre els dits índex (o anular) i el dit cor amb força perquè no s’escape. Per això és d’ajuda lligar a l’extrem un tros de fusta, una volandera, un clip, o el més comú antigament, una moneda mitjana amb forat al mig. Just abans de llançar es col·loca l’índex a la part superior i el polze a la punta. Finalment, es llança i s’estira el cordó enrere.
Habilitat, punteria i precisió
Hi ha moltes variants o modalitats del joc de la trompa, tant individuals com col·lectius. Així, entre altres opcions, es pot jugar per veure la que està més temps ballant o la que quan para de ballar queda més prop d’una determinada ratlla. També es pot agafar-la amb la mà mentre balla i que continue ballant-hi, intentar traure altres baldufes d’una zona prèviament delimitada, o provar de trencar-ne altres llançant-los la nostra.
